“No ens mouran!”. Amb aquests crits rebien els votants d’Iniciativa per Catalunya (IC) Antoni Farrés quan va sortir al balcó de l’Ajuntament la nit del 26 de maig del 1991. La victòria tornava a ser aclaparadora. Farrés guanyava les municipals per quarta vegada consecutiva i ho tornava a fer amb majoria absoluta per tercer cop, el segon sota les sigles d’IC. Els resultats no deixaven marge de dubte: Iniciativa recuperava els 15 regidors, després dels 14 del mandat passat, i deixaven el PSC d’Oriol Civil i CiU, amb Joan Grau al capdavant, amb només 6 regidors cadascú. Es repetia l’esquema de les eleccions passades deixant el consistori amb només tres partits representats. El PP de Joan Pintado –fins llavors Aliança Popular– a les portes d’entrar a l’Ajuntament amb un 4,44% dels vots, després d’una pujada significativa.
Tot i els bons resultats d’Iniciativa, la participació va caure estrepitosament passant d’un 72,58% a només el 52,27%. Una baixada que, tot i que va acabar beneficiant el partit de Farrés que va recuperar un regidor, era preocupant. L’alcalde va assegurar que no era “lògic” que molts ciutadans passessin de “l’activitat política”.
Tot i això, la satisfacció amb Antoni Farrés per part dels votants, va convertir les eleccions en gairebé un tràmit, tal com admet el cap de l’oposició Joan Grau. “Havia fet una bona tasca en els anys que havia governat”, explica Grau, “això va fer que la gent estigués convençuda que tornaria a guanyar Farrés”. L’exlíder de CiU assegura que tot i la decepció d’aquell moment, estava clara la victòria d’IC, i que només amb el 50% escrutat ja va decidir felicitar a Farrés. “Em vaig presentar a l’Ajuntament per parlar amb Farrés, els resultats ja no podien canviar gaire”, recorda Grau.
Oposició de poques discrepàncies
El 1991 Sabadell seguia marcat per la crescuda dels barris. És per això que un dels objectius del govern de Farrés era trencar barreres entre barris i unificar la ciutat, respectant la diversitat dels seus veïns. Segons Grau, gran part de l’oposició coincidia amb el projecte de Farrés. “S’havia de fer un Sabadell nou des de cada barri, i aquest també era el projecte d’Iniciativa”, assegura Grau. És per això que la “unificació” de Sabadell era una proposta present en la majoria de programes electorals de la ciutat. Hi havia poques polèmiques entre partits. “Tots remàvem a la mateixa direcció”, sentencia Grau. Un altre punt coincident entre els diferents programes era la desburocratització de l’Ajuntament, una cosa que Farrés tenia pendent i que, segons Grau, “avui encara no s’ha assolit del tot”.
Segons Pere Vidal, aquelles eren les seves primeres eleccions dins d’una llista, i les últimes. Com a número 7 per Iniciativa, tenia clar que sortiria. “No havia estat tan directament implicat en un partit fins llavors”, explica, “i va ser una experiència molt enriquidora”. Farrés l’havia fitxat perquè s’encarregués de la regidoria de Cultura i ell ho va acceptar sense dubtar-ho. Per Vidal, es tractava d’una llista molt diversa en perfils. Segons l’exregidor, “si es volia representar la ciutat, s’havia de fer una llista igual de plural, amb l’objectiu de representar la ciutat”.
