La ultradreta ja és aquí. Vox ha aterrat en l’imaginari polític espanyol després d’irrompre al Congrés dels Diputats el 28-A. Mirant la fotografia del partit a Sabadell, a les eleccions generals del diumenge passat, es van quedar amb un exigu 3,7% dels suports, lluny del 10,2% aconseguit a tot l’Estat. Així i tot, si s’agafa la lupa i s’observen els resultats carrer per carrer, apareixen nuclis emergents de la ultradreta repartits per diferents barris de la ciutat.
De nord a sud, d’est a oest, es poden trobar barris on els vots a Vox han superat el 6-7% dels sufragis. El mapa de suports a la ciutat, elaborat pel D.S. a partir dels resultats per seccions censals, revela que la ultradreta és més forta als barris de tradició progressista –Espronceda, Campoamor, Torre-romeu, Can Puiggener, el Torrent del Capellà, Can Rull…–, justament allà on ha colpejat especialment la crisi, on ha impactat el fenomen migratori i hi ha més crítics amb el Procés que favorables.
Mapa: fes clic sobre on la zona on viu per saber quants va treure Vox entre els teus veïns.
A Espronceda, entre els carrers Aribau i dels Aprestadors, és on el vot ultradretà va fer el seu màxim a tot Sabadell: 9,26% (un de cada deu vots). En aquesta secció censal, on va guanyar el PSC (36,7% dels sufragis), Vox va treure més suports que ERC (8,5%), PP (4%) i Junts per Catalunya (0,5%). En les seccions limítrofes, la tònica va ser similar, com a altres punts de la geografia sabadellenca: les seccions 309 –a Ca n’Oriac– (8,31%) i la 703 –Torre-romeu– (7,64%) i la 211 –a Can Puiggener– (7,49%).
En els llocs on irromp el fenomen Vox coincideixen dos patrons comuns: zones on els partits independentistes són molt minoritaris –amb una forquilla que es mou entre el 10% i el 20% dels sufragis– i on destaca el nombre d’emigrants: en els districtes 3, 6 i 7 hi ha les taxes d’immigració més altes de Sabadell: 24,8%, 16,3% i 13%, respectivament. L’espanyolisme i l’antiimmigració són precisament les grans banderes del partit extremista.
Del PSC a l’extrem
Enmig d’Espronceda, detractors i favorables a la ultradreta, viuen els resultats amb sentiments contraposats. A la plaça Rogelio Soto, assegut en un banc, en José Manuel, un home aturat de mitjana edat, no amaga les seves afinitats, es declara votant de Vox i apunta al Procés i a la immigració com els seus “motius”. “Només cal veure com estava el barri i com està ara”, exposa i generalitza: “Es posen a vendre droga al carrer, es maten entre ells...”. En José Manuel, exvotant del PSC i de Cs, creu que fa falta “mà dura”, una mesura que també vol per als dirigents del Procés. “Cal donar un cop de peu als independentistes”, deixa anar.
A tan sols uns metres de la plaça, en un supermercat del carrer Aribau, l’Eva ha anat a comprar a la botiga del Rashid. Són vells coneguts del barri i comparteixen la mateixa opinió sobre la ultradreta. Ella, casada amb un senegalès, i ell, originari del Marroc i amb nacionalitat espanyola, es fan creus del resultat de Vox. “No puc entendre com algú que té relació amb els immigrants voti així”, exposa l’Eva, que com a dona veu una regressió clara en les sigles de Santiago Abascal. “Ens volen fer tornar a l’època de Franco”, diu convençuda. En Rashid l’escolta atentament, però ell no està tan sorprès. Dos clients ja li havien comentat que votarien la ultradreta. Creu que a banda de la xenofòbia, es mouen pel Procés.
A prop del supermercat, la María Luisa fa una estona que seu a tocar de la plaça Picasso. Ella representa els desencantats del bipartidisme PP-PSOE, un públic que es podria sentir atreta per l’opció disruptiva. Va votar Ciutadans el 28-A. No ho va fer per convicció, sinó per cansament. “Era per canviar els dos de sempre”. I Vox, el votaria? “Depèn de com vagi, doncs pot ser. Tenen coses bones”.
