Tenir un cos de Bombers al límit de personal és una d’aquelles irresponsabilitats de les quals se’n parla poc. I se’n parla poc perquè per sort el cos està format per persones amb un sentit de la responsabilitat molt alt que no permeten que es noti en excés aquestes mancances, entre d’altres, gràcies a les hores extres que fan. El de Sabadell és un dels parcs de Catalunya que pateix la crisi de personal provocada pels anys de retallades i desinversions de la Generalitat. Des del 2010, quan acaba el tripartit i torna CiU al Govern, cada cop que un bomber es jubila o plega, no és substituït.
Nou anys després, a Sabadell només queden vuit bombers per cada un dels quatre torns, que vol dir que estant a la ratlla de mínim acceptable, però amb el risc que si algú es lesiona i agafa la baixa –cosa que amb aquesta feina és habitual– ja estan per sota d’aquest mínim. I amb aquests vuit bombers han de cobrir una àrea de població de 320.000 habitants –Sabadell i set municipis més–. Els bombers d’aquest parc ens expliquen que cada cop que tenen un servei com un incendi en una habitatge o un accident de trànsit, han de marxar tots vuit i deixen el parc buit. Una irresponsabilitat.
