Ciutat

Pintades a casa, manifestacions i una destitució exprés: condemna a l'Ajuntament de Sabadell per assetjar una funcionària

L'Ajuntament de Sabadell haurà de pagar 25.000 euros a una ex-alt càrrec per assetjament laboral i pressions

La façana de l'Ajuntament / LLUÍS FRANCO

El jutjat del social número 2 de Sabadell ha condemnat l'Ajuntament de Sabadell a indemnitzar amb 25.000 euros a l'excap de Planificació Urbanística Maite Morao per assetjament laboral i pressions en oposar-se a la cessió de Cal Balsach a El Tallaret.

La sentència, emesa pel magistrat Guillermo Oteros, a què ha tingut accés D.S., apunta a pressions per part de l'actual alcalde i aleshores tinent d'alcalde d'Urbanisme, Maties Serracant, després que Morao s’oposés a cedir el local en aquesta entitat independentista.

Segons apunta la sentència, Morao va patir un "assetjament laboral" per part de l'Ajuntament de Sabadell, mitjançant una "vulneració dels seus drets fonamentals". Per això, el jutge considera que la corporació municipal ha de sufragar la quantia de 25.000 euros en concepte dels danys generats en la víctima de l'assetjament.

L'alcalde, Maties Serracant, en una imatge d'arxiu / ÓSCAR ESPINOSA

L'Ajuntament ha assegurat a aquest diari que encara no té coneixement de la sentència. Un cop notificada, han assenyalat, s’estudiarà i es valorarà la interposició de recurs. Serracant i el govern municipal sempre han negat l'existència de l'assetjament, consideren fonts municipals.

En el text judicial, el jutge equipara la situació que va viure Morao a l'Ajuntament amb d'altres sentències relacionades amb el mobbing (assetjament laboral). El magistrat detalla la consecussió dels fets, que van acabar amb la destitució de la funcionària, detallats tot seguit.

L'origen: la cessió de Cal Balsach

Tot va començar quan l'Entesa, el partit del qual forma part Serracant, va demanar la cessió de Cal Balsach a l'Associació Casal El Tallaret. En resposta a la petició, dos arquitectes municipals van emetre un informe negatiu, que apuntava a un ús esportiu de l'espai, situat a la Creu Alta.

Publicitat

En el text de la sentència, es recull que un dels arquitectes, F.P., va rebre "pressions" del mateix Serracant, aleshores regidor d'Urbanisme, i també de la cap d'Àrea, Margarita López-Nieto, "per canviar el sentit de l'informe", segons el magistrat, un canvi "al qual es va negar". F.P. s'ha posat en contacte amb aquest diari i ha contradit el criteri de la sentència del jutge. Apunta que "en cap cas" va declarar en el judici que l'alcalde Maties Serracant "em pressionés personalment, perquè senzillament no ho va fer".

Després de l'informe negatiu dels arquitectes municipals, és quan apareix la cap de Planificació Urbanística, Maite Morao, qui seguint allò que havien apuntat els funcionaris, emet un segon infome negatiu.

Comença l'assetjament: pintades, manifestacions i "pamflets"

En una reunió posterior entre López-Nieto i Morao va començar l'assetjament: segons assenyala el magistrat, la cap d'Àrea "va fer mofa de l'informe" amb l'objectiu de "ridiculitzar-la". Tres dies després, l'Ajuntament va destituir Morao del seu càrrec, el que va suposar una rebaixa salarial dels 4.286,69 euros a 3.440,59 euros (-19,7% respecte el salari inicial).

Posteriorment, el jutge recorda que l'Entesa, acusació popular en el cas de Ca n’Alzina, va demanar la imputació de Morao per tràfic d'influències en el marc dels abocaments a la finca. Tot plegat en un context "de pressions des de moviments socials i polítics, pròxims a Serracant". El magistrat afegeix més problemes a la situació de la funcionària: "Es van arribar a convocar manifestacions i cassolades contra ella", va aparèixer en "pamflets on s'abocaven opinions" i ella va ser objecte de pintades i de col·locació d'adhesius a casa seva.

Les acusacions en el Cas de Ca n’Alzina

L'actual alcalde, Maties Serracant, en un ple municipal, fins i tot va arribar a assenyalar Morao d'anar "de la mà" del PSC, tal com recorda el jutge. Després fins i tot se li va obrir una expedient informatiu sobre Cal Balsach. El cúmul de situacions es van sumar a la imputació en el Cas de Ca n’Alzina, que després va ser desestimada.

El jutge conclou, amb tot, que Morao va patir l'encausament en el macrocas judicial, segons el magistrat, amb una "intencionalitat denigratòria a la seva credibilitat i honorabilitat" i mitjançant una "sistemàtica pressió exercida".

El ple cedeix la gestió de Cal Balsach al Tallaret durant 17 anys

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top