Publicitat
Ciutat

El ‘hip-hop’ i els garrotins entren a les aules

Fa anys que els projectes de Versembrant i Eduglosa arrelen a les escoles i instituts de Sabadell

Gemma Balaguer imparteix un taller de glosa a l’escola La Trama, on treballa com a professora / ÓSCAR ESPINOSA

Imagina dues aules d’institut. A una d’elles, Pau Llonch rapeja amb posat agressiu mentre una base de hip-hop fa tremolar les parets. A l’altra, Gemma Balaguer toca la guitarra amb alegria acompanyant un grup de nens que improvisen garrotins. Les dues activitats són tallers que tenen lloc a Sabadell, i –malgrat que formen part de dos projectes educatius a priori molt diferents– comparteixen un mateix rerefons.

“Tot es barreja: tant la cançó improvisada tradicional com el rap consisteixen bàsicament a expressar allò que penses i sents”, reflexiona Balaguer, professora a l’escola La Trama i coneguda també pel seu sobrenom, Fardatxa. Tortosina establerta a Sabadell, és una de les impulsores de la iniciativa Eduglosa, un projecte educatiu que introdueix la glosa dins l’aula a partir de tallers.

“Hi ha una sèrie d’elements pedagògics que els professors de llengua i els de música podem treballar a partir dels garrotins o les nyacres”, apunta per la seva banda Berta Junqué, professora a l’institut Pau Vila i corresponsable que el seu centre acollís fa unes setmanes un dels darrers tallers d’Eduglosa a Sabadell. 

Entre les competències educatives que es treballen –afegeix Balaguer– s’inclouen temes de lèxic, rima, mètrica, ritme, dicció o melodia. “Marina Giannoni és professora de català al Pau Vila, i jo de música, i aprofitant el taller vam estar un mes treballant a classe aquests aspectes del temari a partir de les composicions de glosa”, recorda Junqué. 

Els pilars acadèmics que Eduglosa utilitza per a aquest apropament didàctic –destaca Balaguer– es troben al treball d’Albert Casals, un professor de la UAB que va dedicar la seva tesi doctoral a aquest tema.

Versembrant i el rap com a eina

En paral·lel, Alba Martínez, Pau Llonch i la resta de l’equip de Versembrant treballen una sèrie semblant de competències a través del rap. Tot i que aquest estil musical va néixer a l’altra banda de l’Atlàntic, a l’aula tot es barreja. “Molts docents s’han adonat amb bastant encert que amb els tallers de rap poden treballar des de ritme i composició fins als recursos literaris o la mètrica”, explica Llonch, raper sabadellenc i membre del grup At Versaris.

A més, l’escola itinerant de rap i beats Versembrant treballa un darrer aspecte molt vinculat històricament al moviment hip-hop: el pensament crític. “No fem tallers de rap només pel rap, sinó que l’utilitzem perquè els alumnes puguin reflexionar sobre racisme, gènere, assetjament o privilegi”, comenta la barcelonina Martínez, que també és rapera i que –sota el pseudònim Bittah– pertany als grups Tribade i Ascensa Furore.

Publicitat

“Quan ets un nen o un adolescent moltes vegades se’t tracta com si no tinguessis res a aportar, i per això plantegem els tallers des d’una posició molt horitzontal, d’escolta activa”, afegeix Martínez, que va entrar al projecte després que els seus companys l’encetessin. 

Trobant la catarsi artística

Els primers tallers de rap que va impartir Pau Llonch van ser per a adults i a Barcelona, però –diu– la primera campanya “exhaustiva i d’èxit” va ser a Sabadell l’any 2014. Gràcies a aquesta iniciativa, de fet, va sortir publicada la cançó Canvia el punt de vista, composta pels estudiants de l’Institut Sabadell.

“Hem volgut fer entrar els escenaris a l’aula, i per això és interessant que en acabar el procés amb un grup concret puguem gravar una cançó i un videoclip amb eines professionals, això els engresca molt!”, explica Llonch, creant un altre paral·lelisme amb els tallers de glosa. Aquests conclouen en una actuació en directe davant els companys: en el cas del Pau Vila, va ser una batalla de glosa en què s’enfrontaven dues maneres de viure el Sant Jordi, a Barcelona i a Sabadell. 

“La valoració dels nens i nenes va ser molt interessant”, apunta Junqué. Diu que estaven molt contents de veure com al principi els semblava “impossible” pujar a l’escenari i improvisar una cançó, però que després de tots els exercicis i tot el treball van veure que n’eren capaços. Amb el rap passa una cosa semblant: “L’art té una funció catàrtica, apodera persones i els dona un espai perquè s’expressin”, comenta Llonch.

La glosa i el rap miren cap al futur

Tant els projectes de glosa com Versembrant estan cada vegada més arrelats a les escoles de la ciutat i del territori. Pel que fa a la cançó improvisada, a Sabadell hi ha una desena de centres –entre els quals s’inclouen La Trama, el Ribot i Serra o el Sant Nicolau– que han seguit l’exemple de l’Institut Sant Quirze, on la difunta professora Salut Pastor va encetar el projecte pioner. 

Versembrant, per la seva banda, va guanyar fa poc el premi Lluís Carulla, ha signat una col·laboració amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat i actualment imparteix uns 200 tallers anuals. “No fa gaire vam engegar tallers de producció, però encara volem anar més enllà”, apunta Martínez. Explica que entre els projectes futurs hi ha crear un petit segell discogràfic per donar sortida a alguns dels joves rapers que troben a l’aula amb talent però sense mitjans econòmics. 

“Volem ajudar els xavals i xavales a qui el rap pugui servir com a eina d’expressió, especialment als de col·lectius racialitzats a qui habitualment no s’escolta”, destaca Llonch. De nou, la comunicació i l’escolta: rap i glosa, al cap i a la fi, no estan tan separats.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top