Oci i cultura

La Simfònica del Vallès aconsegueix a Barcelona un altre ‘Kame Hame Ha’

/ Foto: Cedida

[Per Albert Ferrer Flamarich]

Per segon any consecutiu, el projecte ‘Dragon Ball Symphonic Adventura’, ideat per l’empresa Oreneta Events, va congregar a l’auditori del Fòrum de les Cultures de Barcelona uns 3000 fans de les mítiques sèries de dibuixos animats ‘Bola de Drac i Bola de Drac Z’.

En concert llarg i sota la direcció d’Adrián Ronda, la Simfònica del Vallès va recrear eficaçment la banda sonora musical en una mena de suite audiovisual dels moments antològics i alguns efectes de llum i so.

Amb millor estat vocal que en l’edició precedent, el cantant Hiroki Takahashi,  veu a les sintonies de la sèrie al Japó, va fer vibrar l’auditori. També ho van fer els moments de culte: la transformació de Son Goku en super-guerrer, les aparicions de Vegeta o la presentació de Trunks.

El definit llenguatge musical del compositor Shunsuke Kikuchi ha assolit gran pregnància i explora un sincretisme integrat per marxes, dissenys èpics i frases solemnes, amb moments de tendresa. Els més aclamats: el Drac Xeron, Cor petit, la Genki-Dama o el sacrifici de Vegeta.

L’estil va ser planerament il·lustratiu, sense desenvolupaments i amb un considerable detallisme tímbric. S’hi perceben reminiscències del pop, algun gir veladament jazzístic, influx de llenguatge fílmic –en particular, de James Bond i Vangelis– i, sobretot, de la tradició occidental culta. Especialment per aplicar recursos semiòtics de la música clàssica, leit-motivs, patrons repetitius i efectes –fònics, melòdics, harmònics– primaris però extremadament eficaços. Connecta amb el públic encara que, per a la majoria, aquesta música quedi més enllà de la galàxia més llunyana.

ELS BONS DOBLATGES EN CATALÀ

Una evidència final: la importància dels bons doblatges de sèries de dibuixos animats en català a principis dels 90. Els actors-dobladors Joan Sanz (veu de Vegeta) i Jordi Vila (cantant de la sintonia i veu del Monstre Boo) es van emportar una ovació que ho era també a la gran interpretació i al guió.

La versió catalana antiga –no la de ‘Bola de Drac Z Kai’– és de les millors a escala mundial. En particular, per les pinzellades lèxiques i humorístiques aportades dins la sèrie d’’anime’ que més ha marcat els catalans d’entre 20 i 40 anys. La petició de mà d’una noia a la seva parella a mig concert ho corroborava tant com el bis de Jordi Vila amb Hiroki Takasashi –i en català tots dos!– de la sintonia del 1986. Apoteosi per als fans. 

Comentaris
To Top