Oci i cultura

La Simfònica del Vallès aconsegueix a Barcelona un altre ‘Kame Hame Ha’

/ Foto: Cedida

[Per Albert Ferrer Flamarich]

Per segon any consecutiu, el projecte ‘Dragon Ball Symphonic Adventura’, ideat per l’empresa Oreneta Events, va congregar a l’auditori del Fòrum de les Cultures de Barcelona uns 3000 fans de les mítiques sèries de dibuixos animats ‘Bola de Drac i Bola de Drac Z’.

En concert llarg i sota la direcció d’Adrián Ronda, la Simfònica del Vallès va recrear eficaçment la banda sonora musical en una mena de suite audiovisual dels moments antològics i alguns efectes de llum i so.

Amb millor estat vocal que en l’edició precedent, el cantant Hiroki Takahashi,  veu a les sintonies de la sèrie al Japó, va fer vibrar l’auditori. També ho van fer els moments de culte: la transformació de Son Goku en super-guerrer, les aparicions de Vegeta o la presentació de Trunks.

El definit llenguatge musical del compositor Shunsuke Kikuchi ha assolit gran pregnància i explora un sincretisme integrat per marxes, dissenys èpics i frases solemnes, amb moments de tendresa. Els més aclamats: el Drac Xeron, Cor petit, la Genki-Dama o el sacrifici de Vegeta.

L’estil va ser planerament il·lustratiu, sense desenvolupaments i amb un considerable detallisme tímbric. S’hi perceben reminiscències del pop, algun gir veladament jazzístic, influx de llenguatge fílmic –en particular, de James Bond i Vangelis– i, sobretot, de la tradició occidental culta. Especialment per aplicar recursos semiòtics de la música clàssica, leit-motivs, patrons repetitius i efectes –fònics, melòdics, harmònics– primaris però extremadament eficaços. Connecta amb el públic encara que, per a la majoria, aquesta música quedi més enllà de la galàxia més llunyana.

ELS BONS DOBLATGES EN CATALÀ

Una evidència final: la importància dels bons doblatges de sèries de dibuixos animats en català a principis dels 90. Els actors-dobladors Joan Sanz (veu de Vegeta) i Jordi Vila (cantant de la sintonia i veu del Monstre Boo) es van emportar una ovació que ho era també a la gran interpretació i al guió.

La versió catalana antiga –no la de ‘Bola de Drac Z Kai’– és de les millors a escala mundial. En particular, per les pinzellades lèxiques i humorístiques aportades dins la sèrie d’’anime’ que més ha marcat els catalans d’entre 20 i 40 anys. La petició de mà d’una noia a la seva parella a mig concert ho corroborava tant com el bis de Jordi Vila amb Hiroki Takasashi –i en català tots dos!– de la sintonia del 1986. Apoteosi per als fans. 

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top