Al Pol Cruells no li basta amb un CD. Després de tres àlbums d’estudi, al músic sabadellenc se li queda curta la música, i al seu quart disc, Fanzín, la combina amb un llenguatge ben diferent: el còmic. “Volia treballar més la part plàstica; vaig retallar antigues revistes d’historietes que tenia per casa i -mitjançant el collage– vaig remesclar-ne personatges i paisatges perquè expliquessin el relat de les meves cançons”, recorda Cruells, citant exemples com 1984, CIMOC o El Víbora.
El resultat és un treball híbrid, que combina imatge i so. Per una banda, una revista autoeditada que beu dels fanzins underground i punk dels 70 i 80; per l’altra, nou cançons de pop lluminós amb aires mediterranis. “Acostumen a dir-me que faig música optimista, i és cert: no nego les parts fosques de la vida, però no vull renunciar a donar-li la volta i tenir esperança”, apunta el cantant, que combina la seva carrera en solitari amb fer de baixista amb Els Amics de les Arts.
Avui, repasa amb nosaltres què hi ha al darrere dels temes de Fanzín, cançó per cançó:
1 – Posidònia
La cançó -i, per tant, el disc- comença amb una reivindicació: “volia llençar una alerta sobre com estem atacant les praderies de posidònia sota el mar”, apunta Cruells. Després, fidel a la seva filosofia vital, aprofita per reivindicar el paisatge mediterrani. “He combinat el toc d’atenció perquè siguem conscients dels tresors biològics que estem perdent amb la sensació que em dona el nostre mar: què content i feliç soc de viure aquí!”, exclama.
. . . . . . . . . . . . .
2 – Si em dius que sí
El pas del temps és un dels temes universals que travessen l’obra: “pensar en el temps és pensar sobre la mort -comença Cruells-, però també, com en aquesta cançó, és adonar-te que un instant molt breu es pot allargar tant com un vulgui si ho vius molt intensament”. Si em dius que sí tracta sobre aquells moments en què, com destaca el músic, “dues hores poden ser com tot un cap de setmana”.
. . . . . . . . . . . . .
3 – L’últim iceberg
“L’últim iceberg va néixer arran d’una anècdota”, explica Cruells. Estava mirant les notícies i va pensar que podia ser que un dia el Tomàs Molina digués que si ens afanyàvem i apropàvem a la costa podriem veure passar l’últim iceberg del planeta. “Pot ser que al 2057 això passi, i em va semblar tan xocant que vaig fer-hi una cançó… però sempre amb el punt d’esperança: crec que si no lluitem pel planeta, ja no podrem lluitar per res”, tanca el sabadellenc.
. . . . . . . . . . . . .
4 – Tal com ets
Després dels missatges apocalíptics de l’anterior cançó, Tal com ets es revela com una peça sorprenentment tendra. “Si ets tal com ets, no canviïs ni una coma mai més”, li canta Cruells a una persona estimada.
. . . . . . . . . . . . .
5 – Tattoo
“A aquesta cançó parlo de viure la vida intensament, de no esperar a l’estiu o als festivals i de viure amb intensitat des del primer dia”, detalla Cruells. Al fanzín imprès, la il·lustració que explica aquesta cançó és un trio que es llença al mar mentre pensa en quina cervesa prendran després. “Aquestes són les coses que de vegades més importen!”, apunta el cantant.
. . . . . . . . . . . . .
6 – L’onada (amb Claudia Crabuzza)
Una de les cançons més reivindicatives de l’àlbum és aquesta L’onada, en què participa l’alguerenca Claudia Crabuzza. En aquest disc -destaca Cruells- ha rebaixat una mica les cançons sobre sentiments, i hi ha bastants sobre el món que ens envolta: en aquesta, en concret, el sabadellenc parla dels migrants que es veuen obligats a deixar la seva terra buscant una esperança “amb color de terra i arena”, com diu la lletra de L’onada.
. . . . . . . . . . . . .
7 – L’estrella del rock
“Reflexiono sobre el paper que agafen les estrelles de rock que moren joves per una vida d’excessos… però bé que els aplaudim: l’oient -com a fan- és d’alguna manera cómplice del desenllaç d’una vida que no s’ha atrevit a viure”, diu Cruells sobre L’estrella del rock, acompanyada per un imaginari en què coincideixen la generació dels 27 amb referents desapareguts recentment, com David Bowie.
. . . . . . . . . . . . .
8 – Quan surti d’aquí
“Un no tria els temes, surten”, reconeix Cruells. Aquesta cançó en concret, diu, va sortir bastant a raig: “amb tot el que ha passat els darrers dos anys pel que fa a la manca de llibertats a Catalunya i Espanya, era impossible que no em sortís una lletra rebotat”, explica el cantant. La cançó gira al voltant de la situació dels dirigents independentistes empresonats, i es pregunta com viuran el moment de la sortida. “Hi haurà qui sortirà amb més ganes i energia encara, i qui decidirà oblidar-ho tot i mirar de començar de zero: em sembla interessant la dicotomia”, apunta.
. . . . . . . . . . . . .
9 – No marxis abans
No marxis abans és una de les cançons més íntimes i sentimentals del disc. “És gairebé un drama romàntic, més que una cançó romàntica, perquè afronta aquell moment en què un dels membres d’una parella mor abans que l’altre”, reflexiona Cruells sobre el tema amb què tanca Fanzín.
. . . . . . . . . . . . .
