[Per Josep Mercadé, periodista]
Els resultats de les eleccions de diumenge encara són massa calents. Tot just estem a la fase de felicitacions als guanyadors, de tristor per als que no han assolit els objectius, i de valoracions per analitzar el comportament dels electors. Per cert, aquests mai s’equivoquen encara que alguns polítics pensin el contrari. A Sabadell, com ja s’ha dit i escrit, les previsions no s’han complert.
El que havia de ser un consistori en forma de sopa de sigles en què ningú destaqués per damunt d’altri, ha acabat desbaratant el diagnòstic dels més agosarats.
Els contundents resultats del PSC i l’empenta d’ERC contribueixen a aquest trencament de la fragmentació de forces al consistori. Tot i que sis formacions en un ple de 27, encara déu-n’hi-do. Però, si més no, el panorama resulta una mica més aclaridor que fa quatre anys. Una altra cosa és el que pugui passar a l’hora de decidir l’alcaldia i el govern dels propers quatre anys.
D’entrada fa pensar que Marta Farrés serà l’alcaldessa de Sabadell però Juli Fernàndez, cap de llista d’ERC que va fer d’alcalde els dos primers anys del mandat passat, voldria repetir la fórmula del quadripartit.
No sembla fàcil que ho pugui aconseguir en primera instància. Dependrà de l’actitud que adoptin Junts per Sabadell i també Podem.
A diferència de fa quatre anys, ara tots ja saben què representa governar amb un quadripartit. La diferència, aquesta vegada, és que hi ha un partit que disposa de 7 regidors i un altre que només en té 1. El nivell d’exigència en cada cas serà diferent i la possible parcel·la de poder a ocupar, també.
Sembla clar, doncs, que, entre molts altres factors, l’actitud d’aquests quatre anys de govern ha passat factura. En aquestes eleccions municipals s’ha trencat la tendència d’apostar més per les persones que per les sigles. Els aires de canvi de majories que van bufar a les Generals del passat 28 d’abril s’han mantingut en aquestes municipals. De tal forma que s’han primat les sigles per damunt de persones.
Lourdes Ciuró n’ha estat un exemple. La cap de llista de Junts per Sabadell va ser més una aposta de persona que no pas de sigles. Com que aquesta formació a les municipals –no pas a les Europees, és clar– ha quedat molt tocada pel bumerang d’ERC, la líder a Sabadell n’ha patit les conseqüències.
D’altra banda, la clara victòria del PSC pot passar pàgina al bustisme, encara que al llarg dels darrers quatre anys el govern quadripartit l’ha mantingut ben viu. En qualsevol cas, malgrat les grans diferències que separen PSC i ERC, cal que aprofitin el nou mandat per evitar crispacions que –ja ho hem vist– no condueixen a gairebé res.
