El futur de la mobilitat urbana i interurbana és una de les qüestions més complicades a l’hora de planificar l’urbanisme i les infraestructures a llarg termini. Els escenaris de futur impliquen opcions plausibles –transport públic, vehicles elèctrics i compartits, per exemple– i escenaris més propers a la ciència-ficció –imaginem una simfonia de cotxes autònoms recorrent harmònicament una xarxa viària immaculada–, com les idees del projecte Triangulum. Però aquests futurs de ciència-ficció trigaran a arribar, i mentrestant els sabadellencs hem de fer front a problemes de mobilitat creixents. Parlem de la C-58, és clar.
A les inacabables obres (que seran obsoletes quan s’inaugurin), se sumen projectes de futur tan considerats pels residents en aquesta part del Vallès com cobrar-nos peatge per entrar a Barcelona. Dimarts passat, el Servei Català de Trànsit va aprovar una prova pilot que obligarà les motos que entrin o surtin de Barcelona a circular pel carril bus-VAO. La idea és protegir els motoristes dels cotxes, obligant-los a circular per un carril que, d’entrada a la ciutat comtal, només dona opció d’anar a la Meridiana. És una mesura improvisada i mal comunicada. Seria d’agrair que, enlloc de simplement anunciar-ho, expliquessin també l’estratègia, les dades i els objectius concrets, per poder abraçar els sacrificis i veure, en un any, si ha funcionat.
