Oci i cultura

El Petit de Cal Eril: “Quan vam plantejar de fer un nou disc sabíem que volíem fer canvis”

El Petit de Cal Eril ja s’ha convertit en un clàssic de l’Embassa’t. Des de la seva primera edició que ja hi va ser present la proposta musical de Joan Pons tant el festival com el renom del mateix grup han anat creixent. En aquesta ocasió torna, i ho fa presentant per primera vegada en directe el seu nou àlbum: Energia Fosca.

 

De moment, per anar fent boca tenim el nou videoclip, però també l’entrevista a Joan Pons.

En els vostres inicis vau tocar a l’Embassa’t, ho noteu com a un lloc especial?

Tinc la sensació que hem crescut junts. És molt guai quan tens la sensació que vas a una sala sovint i és perquè per les dues bandes estan contentes.

‘Energia Fosca’ suposa el tercer àlbum en només tres anys. A què es deu?

Estem anant sobre el que ens ve de gust fer. De vegades agafes sense ni preguntar-t’ho perquè agafes la lògica de treure un àlbum, fer la gira, parar i tornar a fer un disc… Això ho hem fet durant un temps i ara fugim d’això i ens ho fem anar a la nostra. Això fa que anem sobre el nostre ritme, i que ens hem deixat portar.

El ritme de la gira us permet crear?

Al final per fer música necessites viure i que et passin coses, i que una banda estigui activa i això faci que surtin més cançons té tota la lògica del món. Per mi és molt més difícil fer un disc començant des de zero. A més, volem viure de la música, i com que no és fàcil per l’estructura del país i que no ens movem entre una música de masses. Així que ens hem d’espavilar i trobar el nostre circuit.

Al nou àlbum sou els mateixos membres però heu canviat d’instruments. Com heu arribat fins aquí?

Quan vam plantejar de fer un nou disc sabíem que volíem fer canvis. I el fet que en els dos últims discos anéssim amb dues bateries era un tret característic de la banda, però molt difícil canviar el so amb aquesta estructura. I com que el que preteníem era fer un disc més sobri, les dues bateries eren incòmodes. I quan vam anar a gravar, va caure pel seu propi pes. I com que dins del grup tothom toca una mica de tot, ho teníem fàcil.

I com sona aquest àlbum en directe?

No busquem recrear exactament l’àlbum en directe, sinó que en quedi l’essència del que buscàvem al disc. Crec que el llenguatge d’un disc és diferent que el del directe i aplicar el mateix seria un error.

 

Comentaris
To Top