JOSEP RAMON GIMÉNEZ

Benvinguts, vingueu d’on vingueu

[Per Josep Ramon Giménez, periodista]

Avui, 20 de juny, és el Dia Mundial del Refugiat. El 18 de desembre, el Dia Internacional del Migrant. Són dos dies de commemoració dedicats al desplaçament de les persones des dels seus països d’origen a uns altres països aliens, sovint desconeguts i diferents en llengua, cultura, organització social i política. No viatgen per fer turisme, carregant la càmera o el mòbil per col·leccionar un munt de fotos que després ensenyaran a la gent de seu entorn o exhibiran a les xarxes. Aquestes persones es desplacen a països on esperen trobar-hi asil polític, fugen d’una guerra o d’un conflicte  intern, o perquè les persegueixen per qüestions de raça, idees polítiques, creences religiosa, condició sexual… i busquen asil a països signants de la Convenció de l’Estatus de Refugiats de l’ONU de 1951 i/o del Protocol de Ginebra de 1967. La seva fugida no ha estat motivada tampoc per gaudir d’una aventura. Per a ells i elles ha estat un trauma immens, com ho va ser pels espanyols que van travessar els Pirineus fugint de la guerra civil o pels europeus que van haver d’abandonar casa seva durant les dues grans guerres mundials del segle XX. Entre nosaltres hi ha moltes persones, de ben segur, amb avantpassats que van haver de dormir a la sorra de la platja rossellonenca  d’Argelers, per exemple. Si som conscients d’aquests fets, per què doncs, aquesta amnèsia europea que a dia d’avui es resisteix a acollir els refugiats que truquen a la seva porta?

I si les causes de la migració d’aquestes persones són degudes a la necessitat de buscar un lloc nou per iniciar una nova vida, que en el seu imaginari pensen que serà millor que la que deixen enrere, marcada per la pobresa o la manca d’oportunitats, no tenen dreta a fer-ho? Quants de nosaltres no venim de famílies arribades aquí des d’altres llocs d’Espanya o de Catalunya? Quina és la diferència per no acceptar ara aquestes persones que venen d’altres fronteres? Que  són negres, llatinoamericanes, magribines, xineses, pakistaneses,…? Doncs si és aquesta la raó, diguem-ho clar: això és racisme. I el racisme les converteix en vulnerables. A més, si les fem objecte de rebuig o animadversió ens convertim en insolidaris i xenòfobs. És quan s’escampen mentides encomanadisses com que prenen la feina als nostres treballadors o que els serveis socials les afavoreixen. Mentides en les que s’hi abona la ultradreta per tal de recollir els vots dels més desinformats, que són els que s’empassen aquestes mentides i permeten a VOX entrar a l’ajuntament de Salt, per exemple. Perquè, a més, la població estrangera de Salt arriba quasi al 38% i la majoria  no pot votar. Els seus impostos sí que els paguen, però tot i que portin vivint aquí 15 o 20 anys, si no tenen la nacionalitat espanyola o no són d’un país amb tractat preferent amb Espanya, no poden votar. Quin cinisme!

No podem deixar-nos atrapar per aquests discursos xenòfobs. Hem d’estar convençuts i defensar fermament la Declaració dels drets Humans: tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets, tenen dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, a retornar-hi i que, en cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en d’altres països.

A Sabadell, les entitats que gestionen el programa estatal per els refugiats tenen acollides 149 persones, de les quals 65 són menors. Són les comptabilitzades. Com també se sap quantes són les persones estrangeres migrades: 25.754 d’un total de 213.671 habitants: això és el 12,05%. També hem de dir que queden fora d’aquesta estadística moltes persones pendents de regularitzar la seva situació, que fan feines de supervivència i dormen i mengen on poden. Crec que mentre la burocràcia estatal i la maleïda Llei d’Estrangeria (tant de bo la deroguin aviat) no els permeti viure entre nosaltres sense haver-se d’amagar, l’Ajuntament hauria d’aportar recursos i polítiques d’acolliment que permetin a aquestes persones viure amb dignitat, com es mereixen. Perquè Sabadell forma part dels ajuntaments que volen acollir.

De moment, aquesta tarda la Plataforma de Suport a les Persones Refugiades i Migrades de la ciutat organitza a la plaça Dr. Robert un acte en el que es cridarà, emulant al Sisa: CASA NOSTRA ÉS CASA VOSTRA, SI ÉS QUE HI HA CASES D’ALGÚ.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top