ARNAU BONADA

Sabadell centre, ‘last call’

[Per Arnau Bonada, president de la Xarxa Onion]

Us imagineu arribar a una ciutat i veure els homes miccionant amb tota normalitat al bell mig del carrer o a les parets dels edificis? Probablement ho trobaríeu un comportament poc civilitzat. Doncs bé, aquesta pràctica era totalment habitual a Europa fins ben entrat el segle XIX quan, a París, Napoleó III va encarregar al Baró Haussmann instal·lar arreu de la ciutat els famosos pissoirs (urinaris públics). Aquesta innovació, juntament amb el clavegueram modern, va millorar la higiene dels carrers, reduint les epidèmies relacionades amb la contaminació de l’aigua i afavorint l’ús dels espais exteriors.

Sovint em pregunto si, d’aquí a unes quantes dècades, els nostres descendents no trobaran igualment incivilitzat que vehicles de combustibles fòssils recorrin, en massa i a totes hores, les nostres ciutats. Segons un estudi de la Unió Europea, cada any més de 400.000 persones moren prematurament a Europa a causa de la mala qualitat de l’aire. La qüestió és tan seriosa que, a Barcelona, un veí de l’Eixample ha interposat una demanda contenciós-administrativa contra l’Ajuntament per la seva inacció davant els nivells de contaminació.

No pretenc demonitzar el vehicle privat ni tampoc que Sabadell es converteixi, d’un dia per l’altre, en Oslo, referent actual de car-free city. El que demano, i crec que és un clam majoritari, és que a Sabadell s’aposti d’una vegada per totes per un centre amb carrers de vianants com el de Reus, Girona, Vic, Terrassa o Granollers. Un centre pensat per a les persones, amb places i espais verds, on sigui un goig passejar. Som molts els que estem farts de voreres estretes i cotxes embalats. Anem tard, però encara hi som a temps. Cal determinació política i un horitzó clar i definit.

En aquest context, vaig sentir una certa indignació en llegir dijous passat a les pàgines d’aquest diari com des de Comerç Centre es llençava el missatge que ja hi ha prou zones per a vianants i que no volen sentir parlar d’excavadores ni de grues. Digueu-me una ciutat moderna que hagi progressat sense excavadores o grues! Puc entendre els temors dels comerciants, i evidentment cal escoltar-los i tenir-los en compte, però no és legítim que un col·lectiu pretengui frenar l’evolució de tota una ciutat. Trobem mecanismes de compensació pels perjudicis que puguin causar les obres, però no perdem l’avió on ja han pujat la majoria de ciutats del món occidental.

Comentaris
To Top