L’adeu del capità. Als seus 35 anys, Pep Piñol ha decidit posar punt final a l’etapa com a futbolista després de dotze temporades amb el Sabadell Nord. Les obligacions familiars –el naixement del seu fill Jan– i la falta de motivació han estat els factors decisius pels quals el veterà migcampista ha decidit fer un pas al costat després d’aconseguir la permanència a Primera Catalana en l’any del debut a la categoria.
Fa un mes i escaig estaves sobre la gespa del Municipal celebrant una salvació històrica amb l’equip. Vist amb perspectiva va ser tota una heroïcitat… Jo que sempre he estat en aquest club poder jugar a Primera Catalana ha estat una motivació molt especial. Des del principi havia dit que tot i tenir gent que no tenia molt nom en el futbol, els agradava tant que estava convençut que podríem fer un bon any. I així ha estat. Poder ajudar al màxim per aconseguir l’objectiu ha estat fantàstic.
Exactament, la decisió de fer un pas al costat a què es deu? La veritat és que ja feia uns quants anys que em rondava pel cap. Però aquest any sí que és veritat que una temporada a Primera Catalana on els desplaçaments són més lluny i amb el naixement del meu primer nen ja no li acabo de trobar aquella motivació per dir “continuo”. Sense cobrar, amb la meva edat i tenint família, ja no trobes el sentit per continuar.
Ets l’únic jugador que va viure l’ascens de Segona Regional a Primera Regional i de Segona a Primera Catalana al llarg de la teva dilatada etapa en el club. Amb quins records et quedes? Els records són molts. Em quedo amb tota la gent que ha passat per allà i he conegut. Gent molt bona que m’ha donat el seu suport i m’ha estimat. Al final, aquests petits detalls del dia a dia són els que acaben omplint. Sí que és cert que jo per exemple podria haver marxat del club per ofertes econòmiques però un dels meus objectius a la vida era que el Sabadell Nord, com a mínim, es mantingués a Segona Catalana, on crec que és la categoria que li pertoca.
En l’àmbit personal, a partir d’ara quines seran les teves motivacions? Tot just me n’estic fent a la idea, és difícil i no sé com ompliré el temps (riu). Suposo que em prendré les coses d’una altra manera i aniré fent altres activitats, com per exemple anar a fer alguna cervesa amb els amics. Com a soci del Club Natació Sabadell, aniré a córrer per mantenir-me en forma.
Tinc entès que a Ca n’Oriac ha sorgit una iniciativa per fer un equip amb els veterans del Sabadell Nord… Sí. El Dani, conegut com El niño, ha estat el promotor d’aquesta iniciativa. Ja tenim un equipet i hem fet un parell de partits. En principi, durant l’any, jugarem els diumenges a primera hora amb altres clubs que comptin amb equips de veterans.
Després de moltes temporades, el braçal canviarà de propietat. Amb la inesperada marxa de Kevin, qui creus que seria el millor candidat? En el seu moment la meva aposta era Kevin però ara m’han fotut (riu). Vadillo serà el capità però desconec a qui voldran agafar des del club. Tenir el braçal de capità comporta un lideratge en tots els sentits: no només per fotre canya a la gent, sinó cridar l’atenció a qui es despisti. Ha de ser un noi amb personalitat, que li deixin fer aquesta funció i que la gent el segueixi.
És a dir, un dels motius claus podria ser el naixement del Jan a mitjans de temporada?
Clar, costa molt més la veritat. No és com abans que anaves més al teu ritme, tenies la teva parella però ara són obligacions. Jo anava molt més de cul; corrents i tard a tot arreu per volguer complir aquí i allà i se’t fa molt pesat tot això.
Satisfet d’aquest últim any a nivell esportiu?
Sí clar, al final un va i vol jugar. Clar que estàs satisfet però m’agradaria i crec que tindria que haver jugat més però això és una percepció meva. La gent desde fora pot tenir la seva percepció. Estic content pel que he jugat. Ja no és una qüestió de minuts: quan representes un equip durant tants anys ja és una qüestió de confiança sobre tu, d’un diàleg amb l’entrenador que et fa estar còmode a l’equip. Tu quan tens una edat ja veus quina gent apreta més però jo aquesta confiança que m’hagués agradat tindre representa que s’ha perdut. Llavors, tu no pots estar en un lloc amb l’edat que tens i l’esforç que fas que vegis que no hi és perquè al final això es fa dur perquè hi ha detalls que amb una persona com jo els pots tindre ja que si parles tranquilament jo accepto les coses. Però hi ha coses que amb l’edat que tinc ja no les passo i no ho accepto.
Des del teu punt de vista, quin creus que serà el camí del Sabadell Nord a Primera Catalana i quin és el secret que ha tingut per estar aquí? Com veus l’equip la temporada vinent? Preveus un descens o una permanència?
El futur del club el decidiran ells. Ara mateix està en una situació envejable perquè tothom voldria estar-hi ja que tothom sap el que és mantenir-se per clubs dels barris de sabadell a Primera. Hi ha hagut equips que han pujat un o dos anys i han acabat baixant. El Sabadell Nord porta des de que es va inaugurar a Segona Catalana sempre estan en una posició mitja alta. L’objectiu del club, jo crec que amb la situació actual, mirant-me-la des de fora és trobar els elements per ser ambiciosos, per moure’s,… perquè en el futbol no tot són números. És tot molt variable però si busques gent amb ganes i ambició podràs no sempre mantenir la categoria però si lluitar-la. Això ja ho deicidirà el club.
És molt difícil saber el que passarà i el club decidirà. M’agradaria que es salvessin però dependrà dels jugadors, de l’entitat i de l’ambició que tinguin per estar a Primera Catalana, que no és una categoria molt fàcil.
Però a tu segurament et veurem cada cap de setmana al Municipal no?
Jo aniré allà i com un aficionat més animant als jugadors. Però com que he plegat ja no hi intercedeixo.
I amb qui estàs pensant quan estàs dient això?
Bueno, costarà trobar-ne un.
Quin és el secret que el Sabadell Nord sigui capaç de competir de tu a tu amb equips de potencial com va demostrar a la primera volta?
El secret serà ser ambiciós, humil, treballar al dia a dia i aglutinar el màxim jugadors amb ambició possible de la ciutat i de la vora perquè hi hagi un bon ambient i d’aquesta manera intentar suplir altres equips amb pressupost i que tenen més avantatges que el club en si.
Tu que has estat molts anys al Sabadell Nord, he vist que hi ha una comunió o agermnament important entre afició i jugadors, però em dona la sensació que molta gent del barri s’hi ha volcat…
La veritat és que l’afició sempre hi ha sigut, però si que hi ha gent que s’ha animat al futbol base, com a més dos o tres persones que tenen un grup d’animació, que fan pancartes, que es desviuen d’això i és d’agraïr perquè suma molt.
És el nivell del Sabadell Nord el de la segona volta? És a dir, estàvem enganyats amb el que vem veure a la primera?
Jo penso que la segona volta es podria haver millorat. Si que és veritat que a la primera volta vem treure molts punts que per la inèrcia dels resultats i de la dinàmica a lo millor no eren els punts que havíem de tindre. Però si que la segona volta va ser de relaxació i deixar-se anar una mica.
Creus que has encertat amb la decisió?
Al final, jo penso que he sigut intel.ligent, m’he sapigut apartar quan tocava. Si que podria haver continuat però penso que tampoc tinc la motivació per anar a algun altre equip tot i estar bé físicament però com que he estat molts anys allà tampoc em vec en una altra banda i al final valores la família.
Afirmaries que bona part de la permanència és gràcies al teu excompany i màxim golejador Jairo Díaz?
Bueno, és una part important, és el que marca els gols i per cada equip tenir un bon davanter i un bon porter és la clau. Sí que ens va ajudar molt però tots els meus companys s’ho mereixen tan com ell i tots van contribuir perquè tot això funcionés.
T’arrepenteixes d’alguna cosa en la teva carrera esportiva?
M’arrepenteixo del meu caràcter fort, que m’ha fet jugar males passsades però tampoc m’hi arrepenteixo molt.
Finalment, creus que hos mereixíeu un millor lloc a la classificació?
Al final, la lliga és molt llarga i la competició et posa a on has d’estar.
