S’ha obert una escletxa. La ministra Teresa Ribera ha restituït les funcions de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC). I les entitats empresarials catalanes ho han aprofitat per escriure una carta al seu president José María Marín Quemada, en què li han reclamat que corregeixi amb urgència la discriminació tarifària de les empreses connectades a 25 kW, ja que la situació actual atempta directament contra la competència. Aquest comportament sembla haver canviat d’inèrcia.
El conflicte ve de lluny, des de l’any 2014, arran del Reial Decret 1054/2014 amb les actuacions del govern estatal en relació a l’estructura tarifària de peatges d’accés a les xarxes elèctriques. A més el PP, aleshores al govern, l’any 2017 va pactar amb el PNB un model de peatges elèctrics que afavoria determinades indústries; bàsicament del País Basc. La protesta impulsada des de la patronal vallesana Cecot compta amb el suport del Centre Metal·lúrgic, l’Associació d’Empreses i Propietaris de Can Roqueta (AEPCRO), el Gremi de Tallers de Reparació i Venda d’Automòbils i Recanvis de Sabadell i Província de Barcelona, l’Institut Industrial de Terrassa, la Confederació Catalana de la Fusta, CEDAC, Retailcat, Federació Empresarial del Metall i la Unió Empresarial Metal·lúrgica.
Segons aquestes entitats, no existeix cap criteri tècnic que avali la distinció tarifària actual. El problema ve de la distribució de tarifes. El peatge 6.1A va d’1 kW a 30, mentre que la que era la tarifa 6.1B, de 30 a 36 kW, queda ara inclosa en la tarifa 6.2, més barata. Els empresaris catalans demanen que, perquè no hi hagi aquesta discriminació, la tarifa 6.2 comenci a partir de 25 kW. A més, aquestes empreses no poden escollir, ja que la xarxa de distribució a Catalunya és de 25 kW. Per aquest motiu estan penalitzades en més del 40% respecte a les xarxes de 30 kW i 36 kW.
Sobrecost de 300 milions
Les entitats asseguren que el tall tarifari que es proposa suposa un sobrecost d’uns 300 milions d’euros a 3.277 empreses catalanes afectades.
El president de la Cecot, Antoni Abad, en representació de les entitats signants, ha explicat a Marín Quemada que “s’ha parlat molt en els últims anys de la unitat de mercat, però veient determinades pràctiques es dedueix més enllà de bons titulars que aquesta unitat reclamada només ha format part d’un discurs polític amb interessos partidistes”. En aquest sentit, les entitats empresarials destaquen que hi ha un model de competència ‘deslleial’.
Alícia Bosch / Ó. E.
“Hi ha una decisió política”
La presidenta del Centre Metal·lúrgic, Alícia Bosch, ha assenyalat que amb la restitució de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) tenen una ‘nova oportunitat’ per posar a sobre de la taula una reclamació que ja s’arrossega fa anys. “No és just que hi hagi aquesta discriminació”, ha subratllat Bosch. En aquest sentit, la reivindicació de les entitats empresarials es resumeix: “al final es tracta que en l’àmbit industrial puguem jugar tots amb les mateixes regles de joc”, ha defensat la presidenta del Centre Metal·lúrgic. En tot cas, recorda que hi ha altres territoris que ja gaudeixen d’aquesta tarifa. Per aquest motiu, considera que al darrere d’aquesta situació “hi ha una decisió política”. La importància d’aquest sobrecost de la tarifa elèctrica sobre qualsevol indústria catalana és molt important. De fet, per a moltes empreses l’electricitat és una matèria primera. Per això és clau perquè les companyies puguin ser més competitives reduir aquests costos i que siguin equiparables. Amb una millor tarifa, les indústries catalanes podrien establir millors preus per als clients o incrementar els marges de benefici.
