Fa gairebé un any, la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell va fer una crida a l’adopció perquè estava al límit de la seva capacitat i ja no podia acceptar més gossos. La situació no ha canviat gaire dotze mesos després. Certament, la gossera de la ciutat encara no està al límit, però sí que hi ha un problema greu que cal solucionar: l’increment de gossos potencialment perillosos (GPP). Aquesta mena d’animals suposa ja el 40% dels allotjats al refugi de la ciutat. Un cop més, aquesta situació és producte de l’irresponsabilitat dels amos.
A partir del 2010 es va posar de moda tenir un bullmastiff, un dòberman, un dog argentí, un dog de Bordeus, un pit bull terrier, un gos de presa canari o un rottweiler, entre d’altres races considerades potencialment perilloses. Però els propietaris s’han cansat de portar-los sempre amb morrió i una corretja curta, de gestionar una llicència i de contractar una assegurança. Aquella joguina en forma d’animal ha esdevingut una molèstia i el més fàcil és abandonar-lo. Si ja és difícil trobar persones que vulguin adoptar per a qualsevol animal, en el cas dels GPP és gairebé impossible. Cal una normativa més dura que castigui aquests comportaments irresponsables.
