MANEL LARROSA

Un nou i potent Eixample

[Per Manel Larrosa, arquitecte i urbanista]

El Pla General urbanístic de la ciutat data del 1993, i el seu anterior fou del 1978. Entre ells dos van passar uns escassos 15 anys, senyal d’un gran dinamisme, però entre el darrer i avui en portem 26, i el proper no arribarà abans de passats 30 anys del vigent.

A aquesta dada en podem afegir d’altres més substancials, com és el fet que la ciutat, des del 1978, ha crescut en uns 25.000 habitants. I on és aquesta gent? Una part, a Can Llong, com anteriorment a la plaça d’Espanya, Sant Julià… i també al Centre. La transformació de les velles fàbriques tèxtils ha afectat unes 40 operacions, amb més de 34 ha de sòl (un espai, per suma, tan gran com el Parc Catalunya), sòl al qual cal afegir diverses actuacions urbanes més, fins a un total d’unes 40 ha i uns 6.000 habitatges. Davant del creixement perifèric, la transformació interna va significar integració urbana, verd i dotacions al nucli urbà i, en alguns casos, habitatge protegit.

En perspectiva, hem viscut una intensa transformació urbana, en part inacabada, i la ciutat ha de plantejar-se una nova transformació profunda per als 30 pròxims anys.

Si cal assumir el creixement, l’opció de la transformació se situaria, un cop acabades les fàbriques del XIX, sobre una part de les fàbriques del XX. Però, creixement per fer què? Per fer ciutat en els paràmetres de futur. Si del Pla del 1978 la transformació de les fàbriques va significar habitatge, i també espais públics (una meitat dels solars) per a verd i equipaments, avui el problema urbà ha de definir-se en tota la seva magnitud actual.

Aquesta magnitud incorpora avui, per llei, una cessió del 10% del sostre edificable per a habitatge públic, a part de les cessions ja assentades, però la definició ha de ser de contingut. Hem de fer ciutat no solament residencial, sinó per a activitat. La ciutat ha perdut milers de llocs de treball, exportats a la indústria dels polígons veïns, i estem en un horitzó en el qual hem de realçar la ciutat com a espai de nova activat econòmica. Les noves àrees de transformació no han de perdre llocs de treball, sinó guanyar-ne i fer-ho amb activat econòmica plenament urbana.

En síntesi, la reconversió d’alguns espais industrials del XX, amb carrers i illes més grans que la trama urbana del XIX, pot fer-se en una imatge més semblant a la de l’Eixample Cerdà que combina activitat i residència, amb illes amb un nucli verd, amb dotacions incorporades i amb densitats elevades. I una part de l’habitatge ha de ser protegit des d’inici i en els equipaments també hi ha d’haver habitatge dotacional.

L’espai d’aquest Eixample refet seria a una bona part del polígon industrial del sud-oest de Sabadell. Significaria una perspectiva nova de ciutat, situada a l’entrada de la ciutat, amb proximitat a l‘autopista. Aprofitaria la centralitat de l’estació de Sabadell Sud i hauria de traçar-se amb tota la valentia i ambició de projecte. Es podria executar gradualment, de forma respectuosa amb les activitats avui assentades, però podria ser, com en les velles transformacions d’ús, un punt de trobada entre la propietat i les noves demandes públiques. Constituiria un projecte de ciutat oferta, aquella que multiplica les seves oportunitats, a l’alçada del que hem viscut durant els darrers quaranta anys i hauria de ser no igual, sinó millor. La seva dimensió estaria al voltant de les 30 ha, per tenir sentit de dimensió i continuïtat històrica. És a dir, o es dissenya a dimensió suficient, o no cal perdre’s, fracassar, per poca volada. S’ha pensat sovint en l’espai de l’aeroport per fer aquesta opció gran urbana, però encara no és arribada l’hora. Primer ens cal aquesta potent reforma interior.

Davant del nou Pedralbes que està essent Sant Cugat, a Sabadell ens cal refer-nos més a semblança de l’Eixample Cerdà. Aquest projecte concret formaria part de l’estratègia urbana de realçament de les potencialitats de Sabadell com a capital. Cal, doncs, afrontar el concepte de creixement amb valentia, no exempta de rigor i prudència. Però, sí, optem per 30 ha de nou Eixample renovat i en gran.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top