Els símbols tornen a ser protagonistes. Els llaços grocs i la pancarta que defensa la llibertat dels polítics independentistes no són necessàriament símbols partidistes –molts ciutadans ho senten genuïnament com una qüestió d’humanitat–, fins que els partits en fan ús i se’ls apropien. Uns i altres. I amb (o contra) els símbols, que neixen dels sentiments, mai hi ha una resposta correcta.
Farrés i Morell han perdut l’oportunitat d’acostar-se amb empatia a una qüestió molt sensible per a molts –a Sabadell tenim dos conciutadans empresonats–, i els partits independentistes no van buscar amb prou èmfasi els punts de trobada.
Una llàstima.
D’altra banda, avui publiquem els noms i els perfils dels cinc nous assessors del govern municipal, quatre assignats a les regidories socialistes i un a les de Podem. Entre els primers, perfils tècnics, especialistes i “professionals de partit”; mentre que Juanjo Cáceres, la parella de Marta Morell, serà també el seu assessor.
Està clar que la relació familiar no és incompatible amb la vàlua professional, però és una elecció que posa en dubte el mèrit de l’escollit i provoca una pressió innecessària.
