Fa un temps publicàvem amb un cert orgull un reportatge sobre com els fiscals acabats de graduar “escollien” Sabadell per començar la carrera. Una de les que destacàvem havia estat la primera de la seva promoció. La conclusió semblava perfecta per a un titular d’aquesta columna: Sabadell, líder en Justícia.
Però qualsevol persona que hagi llegit el diari aquesta setmana s’haurà adonat que, en realitat, Sabadell és més aviat líder en injustícia. A les demencials condicions de les instal·lacions dels Jutjats de Sabadell –denunciades de forma unànime i sistemàtica per tots els professionals que les pateixen– s’hi uneixen tots els problemes associats als nostres jutjats de sempre.
El partit judicial de Sabadell és el segon més gran de Catalunya, darrere de Barcelona, tant en habitants com en expedients. És tradicionalment un partit complicat i un dels que més retards acumula a l’Estat, amb molta diferència respecte de la mitja catalana. Aquest fet, unit a la proximitat de Barcelona, fa que Sabadell sigui un lloc de pas, de transició per a molts jutges i fiscals: s’hi treballa amb retard i pressió, els casos s’acumulen, les instal·lacions no estan en condicions i, a més, com que és un partit gran dona opció a moure’s més aviat.
És fàcil d’imaginar que res de tot això ajuda que els ciutadans tinguem la justícia que ens mereixem. El dimecres a la nit, mentre tancàvem l’edició del dijous passat, va trucar un lector per explicar-nos el seu cas. La seva germana estava pendent d’un judici per violència de gènere, i a causa de la calor, el jutge els havia cancel·lat el judici… per cinquena vegada! Ara li toca esperar 5 o 6 mesos més, amb sort, en un tipus de judici complicat. Com deia el lector, “su senyoria deu tenir calor, però a nosaltres se’ns acaba la paciència”.
