JOSEP MERCADÉ

Monòtona i pesada

[Per Josep Mercadé, periodista]

Tanquem el mes de juliol i entrem en el període més inhàbil de l’any. S’acaba també un curs polític especialment convuls. Fins al darrer moment ho ha estat. Amb la incògnita de si haurem de tornar a les urnes el novembre per veure si surt una majoria que pugui formar govern a Espanya. L’espectacle parlamentari dels darrers dies, durant la fallida investidura de Pedro Sánchez i les discrepàncies entre les forces sobiranistes, provoca un notable desencís.

Tenir dificultats per formar un govern estable no hauria de ser, en principi, una qüestió tan terrible. Passa sovint a altres països. A vegades costa, i molt, trobar majories que permetin governar. El que passa és que aquí tenim massa embolics damunt la taula i la feina se’ns acumula. I com més temps passa, la incertesa també augmenta.

A banda de les convocatòries electorals durant aquest curs polític hem assistit al judici del Procés. La sentència s’espera que arribi a la tardor. Les persones empresonades en aquests moments sembla que hagin quedat en segon pla. Sí que són un referent a l’hora de parlar del Procés però sembla que queden diluïts enmig de les mostres de feblesa del sobiranisme davant la manca d’unitat de les forces polítiques.

En canvi, a ells i elles la soledat de la presó els dona clarividència i realisme sobre la situació en la qual es troba Catalunya. Aquests dies he tingut accés a una carta que l’exconseller Josep Rull, de mare sabadellenca per cert, va enviar a un alcalde. Entre altres consideracions constata la monòtona i pesada vida a la presó, les ganes que s’imposi la unitat, i el convenciment que, malgrat tot, es trobarà una sortida a aquesta situació.

Tot i els efectes de la presó sobre l’estat anímic, el sentiment és prou optimista i hauria de servir d’exemple per a tots.

Cal, doncs, que en aquest agost inhàbil, les persones que han assumit responsabilitats polítiques tinguin la capacitat de carregar més la banda positiva que no pas la negativa de les bateries. El que ve a partir de setembre no sembla que hagi de ser més fàcil del que hem viscut els darrers dotze mesos.

El missatge que es dona des de la banda unionista –per cert, també amb visions i desercions prou importants– no ajuda tampoc a crear un camí planer que faciliti una entesa que permeti sortir d’aquest atzucac polític en què ens trobem des de fa tant i tant de temps. Però és que la ciutadania demana aquesta capacitat d’entesa per poder seguir endavant.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top