Ciutat

Els ‘policies’ que vigilen l’aeroport des de l’aire

L’Aeroport de Sabadell compta amb vuit aliats a les altures. Vuit policies amb plomes que s’encarreguen de mantenir a ratlla els mamífers i ocells que podrien posar en perill les aeronaus de l’aeròdrom, però també a si mateixos. “Són ocells que no fem servir per caçar. Només volem que espantin. Els fem volar perquè les aus i conills que hi ha al voltant de l’aeroport els vegin i marxin”, explica Albert Tomàs, responsable dels falconers, els treballadors encarregats de cuidar i entrenar els rapinyaires. “L’ús de la falconeria permet conciliar la conservació de la fauna dels entorns aeroportuaris amb la seguretat operacional”, indiquen des d’Aena, “els impactes d’au poden tenir conseqüències notables tant per a la biodiversitat com per a la seguretat”.

La falconeria és l’eina més eficaç per controlar la fauna en un aeroport i la més respectuosa amb el medi ambient i els animals, expliquen des de l’empresa. Es fa servir des dels anys 60, per iniciativa del famòs naturalista Félix Rodríguez de la Fuente, que en va proposar l’ús a la base aèria de Torrejón de Ardoz. Amb els anys s’ha anat estenent per tots els aeroports de l’estat i des del 2006, n’hi ha també a Sabadell. Tenir falcons a les instal·lacions no és obligatori per a tots els aeroports, perquè n’hi ha que no tenen fauna problemàtica, però tots han de valorar si els cal.

Els germans Albert i Àlex Tomàs i el José, de l’empresa SOMA SL, són els falconers de Sabadell. Plegats tenen cura dels aligots de Harris i dels falcons peregrins que treballen a l’aeroport. Els primers, d’origen sud-americà, bec allargat i grans urpes, són especialistes a volar baix i a espantar els ratolins, conills i perdius que a vegades s’esmunyen dins les instal·lacions. Els segons, més petits i especialistes a volar alt, poden vigilar des de grans altures i, quan detecten grups d’ocells, fan vols en picat que superen els 350 quilòmetres per hora.

La feina dels ocells pot ser a reacció o de prevenció. “Si un dia de pluja les gavines van molt desorientades i arriben fins a l’aeroport, ens avisen i traiem els falcons a volar”, explica Albert Tomàs, “no és l’ocell més freqüent aquí, però per la seva mida és perillós. A Sabadell els avions són molt petits i les gavines són bastant maldestres volant, i ho fan molt baix”. Si no han de sortir per una emergència, els falconers fan volar els rapinyaires almenys dos cops al dia. “A primera hora del matí, la idea és que els animals que han dormit a la nit marxin; i a la nit, que els que venen a última hora no s’hi quedin”, diu.

A diferència dels coloms o les gavines, els falcons i aligots estan perfectament acostumats als avions i ni entorpeixen ni es posen en perill quan vola una aeronau. Amb tot, els falconers els entrenen i els posen en forma perquè puguin desenvolupar la seva tasca el millor possible. “L’atenció als falcons es basa en bon menjar, higiene i una fase anual d’aturada per tal que puguin engreixar-se i canviar el plomatge. A més una vegada l’any són duts al veterinari per rebre els tractaments pertinents”, expliquen des d’Aena.

Cria, protecció i educació

Però si la tasca principal dels falconers ja és prou desconeguda; encara ho són més altres facetes que no tenen a veure amb el control de fauna. Els germans Tomàs, per exemple, crien falcons peregrins, astors i esparvers. La majoria, com que neixen en captivitat, acaben treballant en les diferents tasques que fa SOMA S.L., però si calgués se’ls podria reintroduir a la natura, després de passar un temps amb uns ‘pares’ que els ensenyessin a caçar. Però tampoc és del tot necessari, el falcó peregrí no està en perill d’extenció.

També tenen un acord amb el centre de recuperació de fauna de Torreferrussa per acollir aus que no tenen viabilitat a la natura o no els caben al centre. Ara, per exemple, tenen dues xibeques. Tot plegat, expliquen, els ajuda a la seva tercera tasca: l’educació i la divulgació. De tant en tant, no és estrany veure nens i nenes a l’aeroport, asseguts als bancs del petit racó verd que els falconers tenen a les instal·lacions. Embadalits, la mainada es mira aquests policies amb plomes, escolta les seves aventures, i aprèn.

Comentaris
To Top