[Per Josep Mercadé, periodista]
La torre dels jutjats a l’Eix Macià no acaba de funcionar. Gairebé cada estiu és protagonista per les incomoditats que provoca aquest edifici que fa prop de vint-i-cinc anys va substituir les dependències judicials del centre de Sabadell. Les dues torres les va aixecar l’empresa Cubiertas y Mzov (l’actual Acciona), que va tenir un destacat protagonisme a l’operació Eix Macià.
Tot i que la venda de sòl per a oficines va entrar en crisi, la constructora va tenir l’encert de deixar el bloc tancat amb vidre però amb l’interior buit. Això va donar a l’Eix Macià una aparença de projecte acabat.
Com en totes les operacions urbanístiques, no sempre les coses van com haurien d’anar. L’agosarada i criticada proposta de l’exalcalde Antoni Farrés de transformar aquesta part de la ciutat en una de les zones més modernes de la Catalunya metropolitana dels anys 90 va topar amb alguns esculls. L’operació especulativa immobiliària va ser prou reeixida si ho mirem amb perspectiva. Gràcies a les plusvàlues dels solars edificables va ser possible fer realitat un parc urbà avui plenament consolidat.
L’operació Eix Macià va quadrar gairebé per art de màgia. L’exemple més clar és precisament la ubicació dels jutjats de Sabadell en una de les dues torres de Cubiertas y Mzov. La ciutat necessitava ampliar les dependències judicials i l’habilitat de l’alcalde Farrés d’oferir a Jordi Pujol una de les torres per als jutjats va fer possible culminar el projecte de l’Eix Macià.
En aquella operació de conveniència, la Generalitat es va estalviar la inversió de construir un nou edifici i a l’Ajuntament li permetia donar sentit a la controvertida operació urbanística.
Han passat els anys i la verticalitat de les dependències provoca inconvenients. Gent amunt i avall pels ascensors no sembla la millor solució per a un servei amb tant de moviment de persones. Ni tampoc per als funcionaris de justícia i els advocats que hi van diàriament.
Concentrar-ho tot en un sol edifici planteja limitacions importants. Potser podríem qüestionar els usos culturals previstos per al solar que encara queda lliure davant d’El Corte Inglés. S’havia parlat de centre de convencions, de teatre d’òpera lligat a l’escola de música. Gairebé 30 anys després de l’operació urbanística més agosarada d’aquesta ciutat no ha estat possible donar sortida a aquest espai.
Crec que el centre històric hauria de recuperar protagonisme en matèria cultural. El cor de la ciutat ha deixat de bategar amb força i cal donar-li un nou impuls. Plantejar una nova operació especulativa com la de l’Eix Macià permetria que els jutjats poguessin créixer en un espai proper a l’actual torre i reinvertir les plusvàlues en algun altre indret.
