El departament de Treball, Afers Socials i Famílies coordinarà la resposta de les administracions (govern i ajuntaments) davant la comunicació que ha fet Endesa en relació amb els talls de subministrament a famílies vulnerables, i en els pròxims dies es presentarà una proposta als ajuntaments per definir de forma conjunta el camí que se seguirà, segons han confirmat al D.S. fonts del departament. D’aquesta forma, la Generalitat s’ha volgut posicionar al capdavant del conflicte, tal com s’havia sol·licitat des de diferents veus de l’administració local. Des de la Generalitat asseguren que “s’està analitzant la proposta de la companyia”, però adverteixen que la llei 24/2015 “deixa molt clar que no es pot tallar la llum a una família si hi ha un informe que avala la seva vulnerabilitat”.
L’amenaça d’Endesa de tallar el subministrament elèctric a les famílies en vulnerabilitat energètica a partir de l’1 d’octubre si els ajuntaments no es fan càrrec del 50% del deute afectaria unes 3.000 famílies de tot el Vallès Occidental, i la xifra endeutada pujaria fins a aproximadament 3 milions d’euros en el conjunt. En el cas de Sabadell, que és el tercer municipi amb més deute dels 250 que han rebut la carta, la companyia reclama la meitat dels 983.287 euros del deute d’uns 826 clients en situació de vulnerabilitat energètica, tot i que des de l’Ajuntament de Sabadell s’ha informat que aquesta dada haurà de ser contrastada amb les de serveis socials.
Tot i l’amenaça, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha fet una crida a la tranquil·litat de les famílies afectades “perquè segons la llei, no es pot tallar el subministrament elèctric tan fàcilment”. Des del Consell Comarcal, el seu president, Ignasi Giménez, va assegurar al D.S. que “no en farem cas, perquè entenem que el marc normatiu no ha variat, i si a partir de l’1 d’octubre hi ha alls de subministrament, Endesa estarà vulnerant el marc normatiu”.
El també alcalde de Castellar, lamentava que des del Consell Comarcal s’havia convidat les subministradores elèctriques a la comissió de pobresa energètica de l’ens comarcal per parlar precisament del deute. “En moltes ocasions hem intentat parlar del deute i plantejar de quina manera es podia resoldre aquesta qüestió parlant directament amb elles, i mai han volgut fer-se càrrec de res”, va recordar Giménez.
Crítiques a la gestió
Tot i la resposta de la Generalitat, els últims dies hi ha hagut veus crítiques amb el govern autonòmic per la gestió que s’ha fet de la llei 24/2015. La llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica estableix que abans de fer qualsevol tall del subministrament, la companyia ha de sol·licitar un informe a serveis socials municipals per determinar si aquella unitat familiar es troba en risc de vulnerabilitat. Si és així, la companyia no pot realitzar un tall. El punt de conflicte, però, és el que té a veure amb el deute acumulat per les famílies.
Segons la llei, les administracions públiques –sense especificar quina– havien d’establir acords i convenis amb les companyies energètiques per garantir que concedeixin ajudes a fons perdut a les famílies amb vulnerabilitat, o descomptes notables. El problema, però, és que encara no hi ha cap acord signat. I aquest és un dels punts que més critiquen des de les administracions locals.
“No pot ser que es facin lleis al Parlament i sigui el món local qui les hagi de finançar al final”, lamentava Farrés. Coincideix amb ella Giménez, que criticava que el govern no hagi tancat cap conveni o acord amb la companyia. “Han tingut quatre anys per fer-ho i no n’han estat capaços”, va assegurar Giménez. El president del Consell Comarcal es mostrava molt crític amb el fet que la llei 24/2015 no reglamentava cap fórmula explícita de què s’havia de fer amb el deute. “Era necessari un reglament i saber què passaria amb aquestes factures i, després de quatre anys, ningú no ha estat capaç de dir què passaria. Ara som els ajuntaments els que hem de pagar els plats trencats”, va afirmar Giménez. Des del govern del Consell Comarcal es buscarà una resposta conjunta davant l’amenaça d’Endesa, tot i que s’està esperant a saber quina és l’estratègia que vol seguir la Generalitat en aquesta qüestió.
Trobada clau
En una carta adreçada a tots els alcaldes afectats per la comunicació d’Endesa, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha convocat una reunió d’alcaldes i alcaldesses per al pròxim 5 de setembre al centre cívic President Macià de Terrassa, on es tractarà aquesta qüestió. “L’objectiu és fer un front comú i establir el full de ruta a seguir per respondre a la companyia davant de la vulneració d’allò que estableix la normativa autonòmica en la llei 24/2015”, explica l’alcalde egarenc a la missiva. Municipis de la comarca com Montcada i Reixac han confirmat la seva assistència. El deute de les famílies en vulnerabilitat energètica d’aquest municipi és de 139.235 euros. La seva alcaldessa, Laura Campos, ha fet una crida a la unitat. “La força municipal és molt gran i ens hem d’unir tots i totes per aconseguir que la dignitat de les persones més vulnerables no sigui trepitjada”, assegurava.
Endesa al·lega que “la llei l’han de complir tots els actors”
“Fa 4 anys que la 24/2015 està en marxa i encara estem a la casella de sortida. Ningú ha pagat res excepte la companyia”, va assegurar el portaveu d’Endesa a Catalunya en una conversa amb aquest diari. La companyia assegura que ningú els pot acusar “d’insolidaris”, ja que han hagut de fer front al deute de 21 milions d’euros que tenen les famílies vulnerables a Catalunya. Segons al·leguen, a la llei es parla del seu cofinançament “i nosaltres complim amb la llei”.
Endesa reclama a les administracions públiques un acord “que sigui còmode per a les dues bandes i també que sigui satisfactori per a tots”. En aquest sentit, el portaveu de la companyia a Catalunya explicava que no es tanquen a cap fórmula. “Pot ser un acord bilateral entre Ajuntament i companyia, un acord marc que els agrupi a tots, o un altre amb ajuntaments, Diputació i Generalitat”, defensava.
Sobre com durien a terme el tall, tot i que la llei 24/2015 ho complicaria, el portaveu d’Endesa a Catalunya no ha volgut aventurar-se. “Nosaltres hem fet la proposta amb la voluntat que les administracions compleixin amb la seva part, ja que la llei també els obliga. La llei no només està feta per a Endesa; si la llei diu que cofinancem, doncs fem-ho”, deia. Des d’Endesa asseguren que des de l’enviament de la carta fins al dia d’avui, cap ajuntament ha respost. I sobre la comunicació, assegura que les administracions supramunicipals sabien que es faria des de dies abans d’enviar les cartes.
