[Per Pilar Armengol i Xavi Oliva]
Any 2018. El govern municipal anuncia que presentarà a concurs prop de 42 hectàrees de les finques municipals del Parc Agrari de Sabadell. En concret hi havia 32,57 hectàrees de secà dividides en quatre lots, i 9,21 de regadiu també dividides en quatre lots. En aquell moment, la mesura va ser presentada com la solució per posar en marxa aquest projecte agrari de la ciutat, que havia quedat aturat per la crisi econòmica. L’Ajuntament tenia l’objectiu que optessin a aquests terrenys una desena d’agricultors de la ciutat i persones que s’estaven formant al Vapor Llonch. Les licitacions s’havien de fer al segon semestre de l’any 2018 i a principis de l’any 2019 ja havien d’estar en funcionament.
Un any més tard, d’aquelles 41,78 hectàrees, només se n’han licitat 13,57 de secà a pagesos que ja conreaven finques al terme municipal, per un període de 7 anys més una pròrroga de cinc anys. També hi ha ocupat un lot de regadiu que tenia una extensió d’1,63 hectàrees i que es va desestimar la seva adjudicació, ja que hi havia un pagès professional treballant a la finca.
Tota la resta de terrenys que l’Ajuntament havia tret a concurs han quedat sense adjudicar per diferents motius. En dos lots de secà, les dues proposicions van quedar excloses per deficiències quant a la presentació de documentació i del projecte agrari proposat. En dos lots de regadiu es va presentar un mateix projecte que no va encaixar amb la finalitat de la concessió. I, finalment, es va desestimar la convocatòria d’un de regadiu perquè s’està pendent d’acabar amb les obres d’ordenació que formen part del projecte EDUSI. El resultat és que un any després només hi ha una part de les finques municipals en funcionament.
Falta un model
Manel Cunill, expresident de l’Adenc, considera que el model de licitació que l’Ajuntament aplica per gestionar el Parc Agrari és desencertat. “La concessió és una visió molt administrativa i és la més fàcil, però no va enlloc. A una persona li han de sortir els números, i si has de fer infraestructura, etc.”, explica l’expresident de l’Adenc. “Seria millor, aplicar un model concertat”. I apunta a una cogestió entre pagesos, propietaris i Ajuntament, tot i que ha advertit que caldria trobar l’encaix adequat per a aquesta comunió de gestors.
En aquest sentit, Cunill també critica que “el govern municipal no té gaire clar què fer amb el Rodal”. Lluís Franco, un pagès que fa 10 anys que cultiva 5 hectàrees de la finca de Can Bros, també situada al Parc Agrari, coincideix amb la valoració sobre el model de gestió. “No proposen els incentius adequats, segur que si ho fessin, molta gent hi estaria interessada”, assegura el pagès. En aquest sentit, Franco i Cunill també apunten a les necessitats de seguretat. “Tenim uns accessos massa fàcils i ens entren tot sovint”, assegura el primer.
Innovació i lideratge
Cunill, que va participar en el projecte de Parc Agrari en els seus orígens, proposa buscar una eina que faci de motor de l’activitat agrària i afirma que l’actual model ha estat com un laboratori d’assajos. “Hi ha hagut interès però ha fallat la capacitat”, afirma. També defensa que cal innovació i lideratge polític, a més de deixar enrere alguns paràmetres amb els quals s’ha treballat fins ara, i senyala altres models de gestió com el de la Torre Negra de Sant Cugat, o el cas de Gallecs, models pròxims, que considera més adequats.
Impulsar l’agricultura
A més dels dèficits en el model de gestió, hi ha un problema agregat, la baixa incidència de l’agricultura a Sabadell. En aquest sentit, Joan Casals, director executiu de la Fundació Miquel Agustí, que col·labora amb el Parc Agrari des dels seus inicis, creu que s’ha d’arribar a un pacte per considerar l’agricultura com l’eix vertebrador del territori. “S’han de millorar totes les aportacions; la pagesia ha de millorar les seves tècniques de producció i els cultius que se’n fan, i els consumidors s’han de vincular a la pagesia. S’ha de conscienciar tothom de la importància de l’agricultura com a eix vertebrador”, apuntava Casals. El director executiu de la Fundació Miquel Agustí també creu que “s’ha de repensar el territori”. “El planejament territorial s’ha fet tenint en compte els espais urbans i la mobilitat, hi ha d’haver un canvi”, assegura.
