Esports

Manzanera: “Sé que em miraran amb lupa, però tinc la consciència tranquil·la”

José Manzanera se sent satisfet del nivell de la plantilla /Ll. Franco

Tancat el mercat d’estiu, el director esportiu del Centre d’Esports, José Manzanera, passa balanç i explica com viu el seu càrrec en una entrevista en exclusiva per Diari de Sabadell. Amb només 28 anys, Manzanera és un director esportiu una mica atípic. No només gestiona i tanca fitxatges, sinó que intenta crear un clima de treball idoni amb la seva relació amb el cos tècnic i vestidor.

Satisfet del balanç final? El nivell de satisfacció és molt alt perquè ha estat un mercat molt dur i complicat. S’han inflat preus per les ofertes astronòmiques d’alguns clubs que tenen un gran suport econòmic al darrere, cas del Burgos, San Fernando, Badajoz, Cartagena… I ja se sap, quan en el mar hi ha tres peixos i catorze pescadors, tot costa molt més.

De totes maneres, el Sabadell també tenia més capacitat econòmica. És cert i s’agraeix perquè et permet treballar en determinats perfils de futbolistes. La clau és que tenim un sistema de joc molt definit i ens hem basat en això a l’hora de fitxar. Nosaltres no hem entrat en subhastes de futbolistes ni hem volgut hipotecar el club amb contractes de tres anys.

Després del patiment de l’any passat, dir que hi ha una plantilla millor sembla obligat. Lògicament que hi ha una plantilla millor. I penso que els que continuen de la temporada passada ho fan amb un extra. Saben que caldrà concentració màxima i implicació perquè no torni a passar.

Vostè va arribar el juliol de l’any passat amb la plantilla quasi configurada. Ara, en canvi, l’ha pogut planificar des de zero. Té la sensació que se la juga? Quan et dediques a això sempre estàs a l’ull de l’huracà. L’any passat vaig arribar amb quasi tots els fitxatges fets i hi havia un condicionant econòmic important en els sub-23. Jo només vaig portar Adri Cuevas. Ara ha sigut diferent. Sé que em miraran amb lupa i assumeixo la responsabilitat. Però tampoc em sento pressionat perquè tinc la consciència tranquil·la d’haver invertit moltes hores per fer-ho bé. També vull destacar el suport del míster, el Bruno o l’Albert.

S’ha escapat algun fitxatge que pensava tenir lligat? Sí, és clar. Hi ha factors que no pots dominar. Un hàndicap global és que el Sabadell no ha estat en la lluita per al play-off els últims anys i també es van malbaratar tres o quatre possibles fitxatges el mes de març perquè l’equip estava lluitant per la permanència. Per exemple, teníem lligat un jugador de l’Oviedo B, Ernesto, que va acabar a l’Alcorcón.

Quina ha estat l’operació més complicada? El davanter sempre és més complicat. Quan vam fitxar Boris, hi havia tretze equips buscant davanter. Però jo dono més valor al primer fitxatge, Ian Mackay. Va pujar al vaixell després d’una gran temporada al Múrcia i d’alguna manera va marcar el camí.
Com es planteja el retorn de Lanzarote? Hi ha certes posicions amb poques opcions i vam decidir obrir el ventall de jugadors espanyols a l’estranger. El míster el coneixia, ell volia venir tant sí com no, se’l veia molt implicat amb la ciutat i el club i crec que el marge d’error és mínim.

Sembla que el rol dels joves augmentarà aquesta temporada. L’any passat el pressupost va ser mínim, però vam tenir el gran encert de Pol Ballesteros. Aquest any hem pogut invertir més i tenim jugadors en propietat amb molta projecció. Gaudir de minuts en un equip de Segona B és un gran aparador per a ells. Molts gallecs? És una casualitat, però va bé perquè es coneixien i afavoreix la integració al vestidor i la ciutat.

Però ningú no comptava amb les lesions. Romero estava cridat a ser el fitxatge estrella, oi? Són coses que no podem controlar. Es tracta de lesions fortuïtes i sense cap patró. Romero és el contratemps més greu per la duració de la recuperació. El volien molts clubs perquè és un jugador diferent que ens podia donar coses importants. Estic segur que cap equip dels 80 de Segona B pateix aquesta allau de lesions.

Si parlem d’objectius, la paraula ‘play-off’ s’hi pot incloure? En temporades anteriors ens ha anat malament. Jo apostaria per viure els partits com els últims set de la temporada passada, sense l’ansietat i nervis de la permanència, però sí amb aquella intensitat i màxima concentració. Aquest és el camí de l’èxit.

A títol personal, què fa ara Manzanera un cop acabat el mercat? No tens la càrrega del mòbil o les negociacions, però el meu objectiu és que al cos tècnic i plantilla no els falti de res. M’agrada parlar amb el míster, donar-li el meu punt de vista més fred, veure els entrenaments, analitzar coses… Diumenge passat, després de guanyar a Bunyol, a l’autocar ja estàvem parlant del València Mestalla. I el mateix amb els jugadors. És com si tingués 22 fills. A vegades necessiten una abraçada en un moment anímic baix i procuro ajudar-los en tot el que puc.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top