Ciutat

Les puntaires no es perden la seva cita amb el públic sabadellenc

El Quim Morera fent puntes de coixí sense complexos amb les puntaires /P.A

Les puntaires són dels col·lectius més matiners i no falten a la seva cita del dilluns de Festa Major. Les podem trobar tot el matí, des de les deu, al capdamunt de la Rambla. Assegudes en dues taules a banda i banda, deixant  un pas lliure perquè els  vianants puguin passejar, mentre admiren  la seva labor i parlen amb ells. I és que les puntaires els agrada molt la seva feina, però també xerrar amb el públic, intercanviar idees i sentir-se apreciades per aquells qui tenen curiositat per saber com aconsegueixen fer aquelles puntes tan boniques, i moure els dits amb tanta agilitat.

El Quim Morera era l’únic home que feia puntes de coixí aquest matí, a la trobada de les Puntaires, al capdamunt de la Rambla “alguna vegada ve un altre home”, diu el Quim. Ell ve acompanyat de la seva dona, però la història d’aquest veí del barri de Nostra Llar, amb aquesta labor artesanal és molt curiosa. El Quim, ara jubilat, és tècnic teòric. Va treballar molts anys al sector tèxtil fent el disseny de les teles. Es defineix com “un home de 63 anys,al que al seu avi, va ensenyar a fer moltes coses.

Ell em va ensenyar a fer punt de creu”. L’avi ajudava en totes les tasques domèstiques, el que -segons el Quim- “li va valdre el sobrenom de calçasses” per part dels seus cosins que no veien amb bons ulls que un home fes tasques reservades a les dones. Aquest dilluns ha decidit afegir-se a la trobada de puntaires i juntament amb la seva muller, feien puntes, mentre conversaven amb les altres dones i amb els vianants que anaven amunt i avall, admirant la feina del Quim i les altres puntaires.

La Pepita, fa puntes una mica més enllà del Quim i les seves companyes. Fa deu anys que va decidir aprendre a fer puntes “em vaig jubilar quan tenia 55 anys, i aleshores vaig pensar que era l’ocasió per aprendre’n”. El mateix va fer la Caterina “la meva mare me’n volia ensenyar i jono vaig voler. En canvi, ara després de jubilar-me vaig decidir que volia fer-ne”. Ambdues estan cosint un punt de llibre molt bonic, una de color blanc i l’altra d’un blau cel pujat.

Algunes d’aquestes dones vénen d’altres indrets de Catalunya. Com les tres Montserrats. Tres dones barcelonines, del barri d’Horta que són unes autèntiques corre-camins. Gràcies a aquesta activitat, participen en trobades arreu del territori. Només aquest mes de setembre, expliquen, ja han estat a Cardedeu, Llinars del Vallès, i al Poblenou, a Ceret, i diumenge seran a Horta per la Festa Major del Barri “intentem no parar”

Una de les Montserrats confessa que de petita va aprendre a fer puntes “aleshores vaig estar 40 anys sense fer-ne. Em vaig quedar sense feina i la meva amiga em va animar a tornar-hi”. Una d’elles fa roba per una camiseta de nadó, diu que li agrada molt i n’ha fet una pila “ho regalo, a les amigues de les meves nétes que tenen un nadó. Una d’aquestes l’han enviada a Madrid”. Diu que no sap si ho aprecien “alguna que he fet, segur que sí, perquè me n’han tornat a demanar i l’han enviada per un nadó de Badajoz”. Les tres amigues és el tercer any que venen a Sabadell.

Els agrada molt ser al bell mig de la Rambla. Diuen que és millor, que les trobades de puntaires, es facin a l’estiu. “A l’hivern, ens instal·len en locals tancats, no és el mateix, fins i tot la llum no és bona per fer puntes”, afirmen.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top