Jordi Renom té gairebé 60 anys i des de fa nou anys pateix una malaltia degenerativa coneguda com a atàxia espinocerebel·losa (SCA). Aquesta degeneració afecta sobretot l’equilibri de la persona i necessita l’ajuda d’un caminador i una cadira de rodes. Tot i això, el Jordi és autònom i supera qualsevol dificultat, el problema, però, arriba quan ha de sortir de casa. Ell i la seva família viuen al número 6 del carrer de la Soledat. Les voreres d’aquest carrer tenen una amplada aproximada de 75 centímetres, i just davant de casa hi ha una plaça d’aparcament. Si a això se li afegeixen els dos esglaons que té per sortir de casa, la història es converteix en una odissea.
El Jordi i la seva dona la Sílvia, accedint a casa seva / Victòria Rovira
“Amb aquestes voreres no podem sortir de casa, tal com està el carrer és impossible”, explica la seva dona, Sílvia Sierra, que lamenta que “sortir de casa no hauria de ser una gimcana”. Fa un any, el Jordi va caure a la porta. En aquell moment, la família va decidir que s’havia de fer una rampa a l’entrada. “L’arquitecte ens va obrir els ulls, ens va dir que es podia fer la rampa però que el problema era la vorera; per poder girar, una cadira de rodes necessita un metre i mig”, assegura la Sílvia.
El 21 de setembre del 2018, van registrar una instància a l’Ajuntament que demanava una entrevista amb la regidoria d’Urbanisme per trobar solucions. Fa uns mesos, la família va rebre la visita de la cap d’Obres Públiques, que els va donar la raó i els va explicar que l’actuació al carrer de la Soledat estava prevista dins del Pla de l’Espai Central. Després d’aquella visita no van tenir cap més notícia. El 23 d’agost d’enguany, la Sílvia va presentar una nova instància, en aquesta ocasió, però, va demanar una plaça de minusvàlids davant de casa, on actualment hi ha una plaça d’aparcament normal.
Cadira a la porta de casa
Aquest estiu, una amiga del Jordi que es dedica a la cura de persones va començar a cuidar-lo a les tardes, quan la Sílvia treballa. La Glòria –nom de la cuidadora– es va indignar amb la situació. Dimecres passat, va col·locar dues cadires a la plaça d’aparcament de davant de la casa amb uns cartells que tenien escrit: “No aparqueu, sortida de cadira de rodes, gràcies”. “Des de fora et fan veure les coses que suportes”, diu la Sílvia, i afegeix que “quan has de lluitar amb tants fronts, acabes perdent les energies. Necessites algú que et doni una empenta, i en aquest cas va ser la Glòria”.
Aquesta imatge va sobtar Jordi Canudas, de Protegim-nos, que va decidir posar-se en contacte amb la família i fer ressò d’aquesta història. Gràcies a la difusió que es va fer a través de les xarxes socials, la síndica de greuges es va posar en contacte amb la família i els va visitar dimarts. “Demanaré a l’Ajuntament explicacions sobre el que tenen previst fer, ja que tot això formava part del Pla d’Actuació de l’Espai Central. Amb el canvi de govern no sabem si això continuarà, i tot i això, no és una solució a curt termini per a ells”, explica la síndica de Sabadell, Eva Abellán.
En mans de la Síndica de Greuges
Actualment, Abellán està treballant en una actuació d’ofici que va començar l’any passat per demanar intervencions a tots els carrers de menys de set metres d’amplada que tenen problemes d’accessibilitat. La síndica va demanar un informe tècnic, però tampoc ha tingut resposta.
A Sabadell, les vies estretes són un problema general. “No és un cas particular, hi ha barris com el Centre o la Creu Alta, entre d’altres, on els carrers són molt estrets i les voreres, també. Això genera problemes de mobilitat”, explica Eva Abellán, síndica de greuges de Sabadell, que recorda que una normativa estatal recomana la plataforma única per als carrers de menys de set metres, és a dir, que estiguin a la mateixa alçada que la vorera. Una de les solucions que podrien funcionar per al carrer de la Soledat. “És una solució que s’ha pres als carrers de Llobet i les Paus, i que s’hauria de fer a la resta. Però no s’està fent perquè no hi ha dotació pressupostària”, lamenta Abellán.
La síndica també considera fonamental que es pacifiquin les zones d’aparcament, i en carrers com el de la Soledat “no poder fer-ho directament”. “Cal fer una feina per veure com pacifiquem el trànsit”, remata Abellán. La síndica va assegurar que per “l’especificitat i la urgència” del cas de Renom, el treballaria de forma separada.
En aquest vídeo podeu veure l’odissea a la que s’enfronta el Jordi:
