[Per Leo Torrecilla, economista i empresari]
Algunes persones podem perdre el temps, podem no fer res, ni pensar en res; altres, però, no poden o no saben fer-ho i el que els passa és que estan constantment transformant el temps. El transformen en output (rendiment material o monetari) o el transformen en coneixement. Formar-se és una bona manera de dedicar minuts de la vida, perquè té un efecte virtuós i acumulatiu, és una manera de créixer més ràpida que la que arriba pel simple pas del temps.
Per formar-nos tenim infinits canals i temes per escollir. Als que se’ns ha acabat el chollo de ser estudiants però voldríem seguir sent-ne, tenim internet o bé conferències amb temàtiques interessantíssimes. La curiositat sovint empeny a escoltar presentacions d’experts en sectors no directament relacionats amb la feina del dia a dia, que són molt aconsellables. En aquest sentit, la conferència que va fer dimarts passat a Esade Adolfo Ramírez-Escudero, el màxim directiu de CBRE, la consultora immobiliària més gran del nostre país, que va ser una font de coneixement intensiva.
Parlava de la importància dels petits detalls, de l’èxit que s’obté quan inventes una frase que enganxa a la gent, o quan tota l’organització vol seguir voluntàriament un codi de vestimenta, per exemple. I també de les grans tendències, on el sector immobiliari, que ha patit una gran transformació, segueix de prop la tendència de consolidació de les grans ciutats. Barcelona i Madrid continuen augmentant el seu atractiu en l’àmbit mundial; comencen a convertir-se en productes amb marca pròpia i s’especialitzen a escala global. I, alhora, s’està definint una nova manera de consumir aquestes ciutats especials: sense cotxes al centre, amb pols (pools) agrupant diferents temes en cada zona concreta, etc.
No tothom està a favor d’aquestes macrotendències. Molts voldrien no perdre l’essència i el que per a ells és l’encant de Barcelona; però en línia amb la tesi que sense creixement hi ha decreixement, sense evolucionar juntament amb les noves necessitats de les ciutats no només perdem el lideratge, sinó que ens quedaria una ciutat desdibuixada. No hem de tenir por al canvi, ja que és quelcom inherent en tot, però especialment present en sistemes complexos com una metròpoli actual. Dediquem temps a formar-nos, dediquem recursos propis a créixer i entendrem millor les evolucions i les transformacions del nostre entorn.
