[Lourdes Ciuró. Portaveu del grup municipal Junts per Sabadell]
És el primer dissabte de tardor a la meva ciutat. Ben d’hora, vaig a fer un cafè i em trobo el Josep. Un sabadellenc que estima la ciutat i treballa en una empresa tèxtil. M’explica que està molt angoixat perquè fa 2 anys que esperen per una plaça en una residència per a la seva mare. Viuen una situació molt delicada. La seva mare acaba de fer 90 anys i necessita atenció les 24 hores del dia. “La meva dona i jo ja comencem a ser grans”, em diu angoixat. Estan tristos i preocupats. Hi penso, hi dono voltes i empatitzo, jo també començo a tenir els pares grans. Em deixa rumiant.
Vaig a comprar al Mercat. Avui venen amics a dinar i ens hi hem de lluir. De camí, em ve una ferum horrible a causa d’un racó de brutícia enorme. Com qualsevol de nosaltres, considero la neteja prioritària. Puc entendre que la neteja és una de les àrees més complicades, però no hi ha res impossible, i si ens hi esforcem, entre tots segur que trobem solucions bones per a la ciutat. Com a regidora treballo perquè viure aquí sigui un luxe. Després de patir una mica, finalment els amics han acabat llepant-se els dits amb el pollastre amb escamarlans. Estic contenta!
Els amics són de Lleida i una de les seves filles, la Carla, ha començat a estudiar al Campus de Sabadell. Buscaven una residència d’estudiants perquè no volien que la Carla hagués de fer cada dia 2 hores de trajecte d’anar i tornar. Les residències que hi ha a la ciutat estan plenes i de cap manera poden llogar un pis amb els preus actuals. Aprofito per explicar-los que des de Junts per Sabadell hem seguit treballant aquest estiu per fer reals les nostres propostes del programa. Construir una nova residència d’estudiants és una prioritat. És un privilegi que Sabadell tingui aquest centre de talent, moltes ciutats el voldrien! A més, és obvi que una ciutat on viuen joves esdevé una ciutat dinàmica, viva i plena de futur.
Acabat de dinar, ve a fer el cafè l’Antonio, un vell amic que tenim en comú. Està en plena aventura professional: ha muntat una empresa de tecnologia digital i vol trobar aixopluc a Sabadell.
Li explico que volem convertir l’Artèxtil en un embrió de start-ups. Li brillen els ulls. “Tant de bo es faci realitat!”, deia.
Ens acomiadem i aprofito per passejar la Kira fins a casa del Xavi. Ell és el lampista de casa, i no fa ni una setmana la Guàrdia Civil li va esbotzar la porta de casa seva i, davant la seva parella i canalla, el van emmanillar i se’l van endur acusat de terrorisme. No m’ho trec del cap.
Es fa difícil, però sento necessari compatibilitzar la feina del dia a dia en benefici dels sabadellencs i les sabadellenques amb la lluita per la defensa dels drets i llibertats. Sense dubte, en el procés de construcció de la república, hem de tenir un Sabadell potent, orgullós i referent. Per treballar alhora per millorar Sabadell i Catalunya. És compatible i, sobretot, és necessari per al futur dels nostres fills i filles.
El dissabte ha acabat. A la nit, a casa, li dic al Lluís que Sabadell és tan gran com ho és el cor de les persones que el fem real. Persones que sabem que tenim dret a viure en un lloc segur, net i endreçat. Persones que sabem que tenim dret a emprendre projectes professionals i fer realitat els nostres somnis. Persones que sabem que tenim dret a estimar qui vulguem. Des de Can Rull a Campoamor, de Gràcia al Centre, d’Hostafrancs a Can Feu. Tots entenem que estem en el nostre millor moment quan ningú es queda enrere. Aquesta és la nostra ciutat, això és Sabadell.
Nota de l’editor: El D.S. obre les seves pàgines a les opinions dels grups municipals amb representació a l’Ajuntament, que es publicaran segons ordre d’arribada i de forma equitativa.
