JOAN REIXACH

Dones emprenedores

Ens hem criat en una societat masclista i això ha provocat molt probablement que en els nostres subconscients tinguem uns models d’èxit clarament masculins. Aquesta limitació ens perjudica, i molt, com a societat moderna que volem ser. Ens frena.

Tot i això, encara podem trobar societats econòmicament avançades més masclistes que la nostra. Recordo una reunió de feina, fa anys, amb persones d’origen asiàtic. Jo era l’única persona d’origen occidental i de l’empresa que jo representava érem dues persones, una col·lega de feina i jo. Abans de començar ens vam voler oferir un cafè per encarar bé la feina. La meva col·lega, única dona present, era una persona amb un càrrec similar a la resta i una professional molt formada i amb reconeixements. Pels seus costums, ella va fer tots els cafès i els va servir a la taula, tot advertint-me amb certa vehemència abans de fer-ho, que no l’ajudés en res pel bé de la trobada empresarial. Penso que ens aniria millor com a col·lectiu si tractéssim estrictament els professionals pel seu currículum i no per la seva naturalesa.

Els indrets més avançats són aquells on els drets i oportunitats laborals de les persones no tenen a veure amb el sexe d’aquestes mateixes persones. La qualitat de vida de llocs com els països nòrdics es deu en gran part a la igualtat, i diguem-ho clar, allà els homes viuen millor i més tranquils, sense haver de demostrar contínuament que són els millors empresaris i professionals, i sense el desgast i pèrdua de temps que això suposa. Encara que només sigui per sentit comú, és una evidència que els entorns on el 100% de la població pot tenir les mateixes oportunitats seran millors i més rics que aquells on penalitzem de forma sistemàtica, amb més o menys mesura, el 50% de la nostra població.

Anys enrere vaig col·laborar com a assessor en dos projectes d’enginyeria al núvol d’aquells que hi arribes una mica a misses dites amb el difícil objectiu de salvar quelcom de la desfeta. Tots dos tenien inversió, tecnologia molt innovadora i un conjunt de gurus suposadament espavilats. Tots dos van acabar força malament, i tots dos tenien quelcom en comú: no hi treballava cap dona. Ni una. No puc afirmar científicament que aquesta sigui la principal causa del fracàs, però no pots prescindir del coneixement i riquesa de la meitat de la població per donar valor a la teva proposta.

Nosaltres encara no estem a la primera divisió de països amb igualtat home/dona, però ja hi ha moviments significatius. Per a mi, un cas que cal tenir en compte és la Xarxa de Dones Emprenedores de Sant Cugat, liderat inicialment per Susana García i actualment per Marta Fàbregas, que representa una nova forma eficient i molt potent de donar cobertura a les seves associades i generar negoci real, molt més orientades a l’emprenedoria i a les necessitats de les seves afiliades i a la fi per fer créixer els seus negocis. Aquesta xarxa va organitzar el 2018 el primer Women in Progress de Catalunya en una jornada magnífica a l’auditori de la seva ciutat. Els elevats preus de les conferències feien témer una baixa assistència, però el resultat final va ser un èxit: 400 empresàries es van reunir per debatre el futur de les dones al món de l’emprenedoria.

A la nostra ciutat, la Xarxa Onion, presidida per Arnau Bonada, està fent molt bona feina per intentar col·locar els emprenedors on es mereixen. I ara també l’associació Emprenedores Teixint Sabadell, creada per un conjunt de sabadellenques amb una gran experiència i força per tirar endavant projectes. Al capdavant hi trobem Paloma Arenós, que coneix de primera mà les dificultats de crear valor i prestigi a partir del no-res. Seria bo que a Sabadell tots els emprenedors i emprenedores ens apropéssim a les nostres xarxes per crear grups de gent amb ganes de generar valor, com s’ha fet al llarg de la història de la ciutat.

Comentaris
To Top