“Aquí acaba Sabadell i comença la ciutat sense llei”. Això deia un cartell que donava la benvinguda al barri de Ca n’Oriac als anys 50, segons recorda un dels testimonis del documental ‘Ca n’Oriac, crònica històrica del barri’, que es va presentar ahir al bar Tío Antonio, el més antic del veïnat. Els seus responsables, que l’any passat van presentar-ne un altre dedicat al barri de Torre-romeu, fan un homenatge al barri i un favor a Sabadell, recordant-nos els orígens d’una ciutat que té com a denominador comú l’empenta i la iniciativa de la seva gent.
Aquella “ciutat sense llei” que deia el cartell ho era de veritat: a causa de l’espectacular creixement demogràfic, gran part de la ciutat estava fora de la mirada (i del pressupost) de l’Ajuntament, i eren els veïns (“agrupats” i no “associats”, per exigències semàntiques del Franquisme) qui conquistaven metre a metre els components propis d’una ciutat moderna: carrers asfaltats, enllumenat, clavegueram, aigua corrent… Són barris que van créixer sòlids i units, sovint més identificats amb el barri que amb la ciutat. Recordar els orígens i fer-los de tots és una bona manera de recosir la ciutat i fer evolucionar la identitat col·lectiva.
