Les peripècies de la Colla de Sabadell són conegudes abastament a la ciutat. Tanmateix, encara susciten reflexions que arriben fins als nostres dies. Com ara la tensió sempre latent entre gran ciutat i perifèria. I és que els literats agrupats al voltant de la Colla van ser capaços d’exercir un lideratge cultural en l’àmbit català. Des de Barcelona? No. Des d’una ciutat vallesana. Sabadell. I que als anys 20 del segle XX, en plena postguerra europea, no estava ni mil·lèsimament tan ben comunicada amb l’exterior com avui dia.
Aquest serà, precisament, l’eix del debat amb què arrencarà el simposi al voltant de la Colla de Sabadell (divendres i dissabte, al Casal Pere Quart). Sota el títol És possible un localisme d’avantguarda?, l’historiador Joaquim Sala-Sanahuja donarà claus per entendre com va ser possible aquesta descentralització en el lideratge cultural. Precisament Francesc Foguet, professor de la UAB i un dels organitzadors del simposi, creu que “és molt saludable que la cultura sigui descentralitzada i arribi a tot el territori”. De fet, Foguet considera que “per desgràcia, gairebé sempre, allò que no es fa a Barcelona no existeix per als mitjans barcelonins”. I remata: “És d’una migradesa espiritual que fa feredat i que no es cura amb els anys”.
Malgrat això, Foguet intenta remarcar que tota mirada és localista: “També la dels mandarins de Barcelona, per més cèntrica que sigui”.
I si bé és cert que la Colla té bastant de predicament públic, queda un dubte: es limita als cenacles més lletraferits? “Això passa al conjunt del país, on predomina una visió molt anecdòtica del que va ser. L’analfabetisme literari dels catalans té proporcions bíbliques”, envesteix Foguet.
Que no sigui pas el nostre cas! Demà i demà passat, al Casal Pere Quart. Aquí trobareu el programa d’actes.
