El doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan B. Culla ha inaugurat aquest dijous a la tarda el curs 2019 – 2020 de la Fundació Bosch i Cardellach. Culla ha impartit la conferència 2010-2019: la dècada que no vàrem preveure. Entre la memòria i la història, en la qual ha reflexionat sobre la situació present de Catalunya i les seves causes. La sessió ha començat a les 19 h a la seu de la fundació, al carrer de la Indústria, 18 i ha comptat amb la col·laboració d’Òmnium Cultural.
Nascut a Barcelona el 1952, Joan B. Culla és col·laborador de mitjans de comunicació com el Diari Ara, L’Avenç, Sàpiens o El Punt Avui. Ha publicat una vintena de llibres i prop de dos milers d’articles de premsa, tant de divulgació històrica com d’opinió. Els seus darrers llibres publicats han estat Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-2012. Una història política (2013), El tsunami. Com i per què el sistema de partits català ha esdevingut irreconeixible (2017) i La història viscuda. Memòries (2019). També va ser membre del consell assessor de l’extinta Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol.
Durant la xerrada, Culla ha argumentat que “en els darrers deu anys ha passat quelcom d’insospitat, que en els darrers cent anys de nacionalisme català mai havia passat: l’adopció de l’independentisme“. Aquest canvi de paradigma, que són que marquen història, ha tingut per al professor unes clares causes i no és, en absolut, “un cas d’histèria col·lectiva com s’ha entès a vegades des de Madrid”.
Entre les raons del viratge català cap a la independència que Culla ha desgranat durant la seva intervenció, destacat el que el professor anomena “l’equívoc de la transició“: “el fet que el canvi polític i territorial a Espanya de la descentralització no va anar en paral·lel a una assimilació d’aquesta nova realitat per part de la cultura política espanyola”. O, en d’altres paraules, que fites polítiques com l’autonomia o l’Estatut del 1979 “van entendre’s per part d’Espanya com un punt d’arribada, que en tot cas s’havia de revisar a la baixa; mentre que per part dels partits catalans es va concebir com un punt de partida“.