Ciutat

L’historiador Joan B. Culla inaugura el curs de la Bosch i Cardellach

El doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan B. Culla ha inaugurat aquest dijous a la tarda el curs 2019 – 2020 de la Fundació Bosch i Cardellach. Culla ha impartit la conferència 2010-2019: la dècada que no vàrem preveure. Entre la memòria i la història, en la qual ha reflexionat sobre la situació present de Catalunya i les seves causes. La sessió ha començat a les 19 h a la seu de la fundació, al carrer de la Indústria, 18 i ha comptat amb la col·laboració d’Òmnium Cultural.

Nascut a Barcelona el 1952, Joan B. Culla és col·laborador de mitjans de comunicació com el Diari Ara, L’Avenç, Sàpiens o El Punt Avui. Ha publicat una vintena de llibres i prop de dos milers d’articles de premsa, tant de divulgació històrica com d’opinió. Els seus darrers llibres publicats han estat Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-2012. Una història política (2013), El tsunami. Com i per què el sistema de partits català ha esdevingut irreconeixible (2017) i La història viscuda. Memòries (2019). També va ser membre del consell assessor de l’extinta Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol.

El professor Culla i el director de la Fundació Bosch i Cardellach, Josep Maria Benaul, aquest dijous a la seu de l’entitat / VICTÒRIA ROVIRA

Durant la xerrada, Culla ha argumentat que “en els darrers deu anys ha passat quelcom d’insospitat, que en els darrers cent anys de nacionalisme català mai havia passat: l’adopció de l’independentisme“. Aquest canvi de paradigma, que són que marquen història, ha tingut per al professor unes clares causes i no és, en absolut, “un cas d’histèria col·lectiva com s’ha entès a vegades des de Madrid”.

Entre les raons del viratge català cap a la independència que Culla ha desgranat durant la seva intervenció, destacat el que el professor anomena “l’equívoc de la transició“: “el fet que el canvi polític i territorial a Espanya de la descentralització no va anar en paral·lel a una assimilació d’aquesta nova realitat per part de la cultura política espanyola”. O, en d’altres paraules, que fites polítiques com l’autonomia o l’Estatut del 1979 “van entendre’s per part d’Espanya com un punt d’arribada, que en tot cas s’havia de revisar a la baixa; mentre que per part dels partits catalans es va concebir com un punt de partida“.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top