Un fantasma recorre les llibreries d’arreu del món: el de la digitalització. Primer va portar el llibre electrònic. Després, la venda per internet. I ningú en pot escapar.
Per això, el sector llibreter intenta ressituar-se davant el canvi en les formes de consumir de la població. També a Sabadell. La ciutat compta actualment amb prop de mitja dotzena de llibreries independents. Fa uns anys, però, el nombre de llibreries era més del doble. Cal recordar espais emblemàtics com la Llibreria Sabadell i la Llibreria El Punt. “En quedem molt poques”, diu Joan Fàbregues, llibreter de La Llar del Llibre, oberta l’any 1957. I ho compara amb la desaparició dels quioscos de premsa, que ha estat massiva des de la digitalització de l’ofici. Hi coincideix Rafel Sabater, de Sabadell Còmics. “L’evolució és dolenta, ara som quatre gats. I sobrevivim com podem”.
Quins són, doncs, els hàndicaps que han enfrontat en els darrers anys i que han contribuït al tancament de les llibreries? “Per una banda, és cert que l’arribada de l’e-book es va emportar un tros del pastís”, explica Fàbregues. Avui dia, la venda de llibres digitals (per llegir des d’un dispositiu electrònic) està situat al voltant del 20% del mercat. Una xifra que s’ha estancat en els darrers anys, fet pel qual es considera que ja ha topat amb el pic de creixement màxim. I que per exemple no afecta tant la venda de còmics, ja que el lector hauria d’estar ampliant i reduint la mida de la pantalla constantment, per poder apreciar correctament les vinyetes, apunta Sabater.
Per altra banda, hi ha la venda de llibre en paper per mitjà d’internet. Bàsicament, a la plataforma Amazon. “Això sí que és greu”, incideix ara Fàbregues, “ja que és un gegant que està enfonsant tota mena de negocis”. De fet, les crítiques al model Amazon són unànimes al sector de llibreters sabadellenc. Anna Mora, al capdavant de la llibreria Macondo, insisteix que la gran competència de les plataformes digitals és la immediatesa, “ja que és molt ràpid i fàcil que te’l portin fins a casa”.
72 hores d’espera
De fet, la velocitat amb la qual consumim (i desitgem consumir) s’ha passat de revolucions. Així ho veu Cecilia Picún, llibretera de Librerío de la Plata: “Si algun client ve a la botiga i no tenim el llibre que vol, el podem demanar i el tindrà en 48 o 72 hores. Però què passa? Que ho volem tot amb una resposta immediata. Per això, agraïm especialment els nostres clients que fan l’encàrrec i no els importa esperar dos o tres dies fins que arribi el llibre que ha demanat”, en comptes d’anar a buscar-lo a una gran superfície.
En canvi, contraposa Anna Mora, des de Macondo, “allò que Amazon no podrà fer és rebentar el preu”. De fet, l’arribada d’una gran empresa a qualsevol sector econòmic sempre desperta la por que utilitzi la seva immensa capacitat de compra per abaratir els preus fins a desfer-se dels competidors tradicionals. Tanmateix, en el cas de l’edició de llibres, són les editorials les que marquen un preu inamovible per a cada exemplar. Segons la legislació estatal, una llibreria només pot aplicar un descompte de fins al 5% (que acostumen a oferir als clients que es fan socis amb algun tipus de targeta de fidelització).
Aquest descompte es pot elevar al 10% cada 23 d’abril, durant la diada de Sant Jordi. De fet, per a les llibreries amb menys volum de negoci diari, les vendes de Sant Jordi suposen aproximadament un 40% de la facturació de tot l’any, una quantitat similar a la de les vendes de la campanya de Nadal. Ara bé, moltes llibreries independents no poden assumir cap reducció del marge de benefici dels llibres (que és del 30% sobre el preu de coberta), ja que els seus ingressos són per se minsos.
Com buscar clients?
El dia a dia de la llibreria, doncs, és un repte per a les més petites. “Ja no esperes que un client entri a comprar un llibre, ara sortim al carrer a buscar-lo”, explica Anna Mora. Es refereix a l’organització de clubs de lectura, contacontes infantils, presentacions de llibres, signatures amb l’autor, etc.
I aquesta és, ara per ara, la millor estratègia de les llibreries independents i de barri. A Librerío de la Plata compten amb 12 clubs de lectura, els quals sumen més de 100 participants. També a Macondo.A La Llar del Llibre no hi ha setmana sense presentacions de llibres. Totes les llibreries organitzen actes.
Ara bé, les llibreteres demanen que l’Ajuntament els faci més cas. “Jo envio l’agenda a l’Ajuntament i la treuen al butlletí, és cert, però hauríem de tenir algun espai de coordinació amb la regidoria de Cultura”, planteja Cecilia Picún, de Librerío de la Plata. I també demana que, en cas que algun escriptor reconegut vingui a la ciutat, se li faci més cas des de l’administració. Com ara rebre’l. “Les llibreries fem una dinamització cultural i volem que estigui més valorat per l’Ajuntament”, afegeix. Joan Fàbregues, de La Llar del Llibre, no és tan optimista. “No sembla que el tema cultural interessi gaire a ningú”. Rafel Sabater remata: “Ni ens han ofert res, ni hem demanat res”. La creació d’un Gremi de Llibreters/es de Sabadell podria ser un pas en aquesta coordinació.
Què pot fer un Ajuntament per les llibreries?
Exempció de l’IBI
L’Ajuntament de Barcelona aplica des del 2016 l’anomenat IBI cultural (l’exempció de pagar l’IBI, amb un
màxim de fins a 5.000 euros per local).
Ajuda al lloguer
Altres consistoris han creat borses de locals de planta baixa (de propietat municipal) per oferir-los en règim de lloguer social a projectes com ara una llibreria.
Biblioteques
Les biblioteques públiques poden comprar els nous llibres de catàleg a les llibreries de Sabadell. Tanmateix, les biblioteques són competència compartida amb la Diputació de Barcelona, qui s’encarrega de les noves adquisicions.
Més atenció
Finalment, una demanda de les llibreries locals (no relacionada amb l’aspecte monetari) és ser més valorades per l’administració local. Des de publicitar les activitats a les llibreries fins a rebre oficialment els escriptors i escriptores externs que visiten la ciutat per presentar el seu llibre.
