Ens ho preguntem a la portada: i ara, què? Ahir va ser un dia trist i gris. Ni el cel semblava acompanyar gaire. Molta gent decebuda i abatuda per una condemna que ens sembla molt severa, que deixa una sensació predominant: aquesta sentència no només no arregla res, sinó que molt probablement ho enreda tot encara més. Cada dia que passa, a Catalunya tot sembla estar pitjor que el dia anterior. I a Sabadell, la sentència ha tocat els ànims de molts ciutadans per la duresa de les penes que imposa a dos conciutadans que fa dos anys que són a la presó, Carme Forcadell i Jordi Cuixart.
I ara, què? Ens preguntem. Ho preguntem als sabadellencs i ens responen amb passió, sí, però també amb grans dosis de sentit comú. Aposten per la política, pel diàleg, per la convivència, per la solidaritat amb les famílies, per mirar el futur amb optimisme, i per creure en la gent i en la seva capacitat d’inventar-se un nou projecte per a un país millor per a tots. Amb la pregunta, col·loquem una fotografia que no sembla feta ahir. Una fotografia on, de lluny, veiem el sol. Ahir també hi era, amagat entre els núvols.
