Al D.S. ens hem preguntat què passarà ara, un cop emesa la sentència. Hem fet extensiva la pregunta a un nombrós i divers grup de professionals i representants d’entitats locals, que ens han respost amb passió i sentit comú.
Manel Camps Bosser, periodista:
“I ara què? La causa de Catalunya és justa i l’anhel d’autodeterminar-se, legítim. Coneguda la sentència, cal persistir en les actuacions i les denúncies internacionals i insistir en la mobilització no-violenta i la desobediència civil per evitar que aquesta injustícia es normalitzi. Hem de continuar sent resilients als embats de l’estat i, en paral·le i des de la màxima unitat d’acció, perseverar en la voluntat del diàleg polític com a opció més lògica i raonable per resoldre aquest conflicte.”
Joan Berlanga, exregidor d’Educació:
“Malgrat la indignació que ens genera la sentència, cal deixar la política que invoca als sentiments i la confrontació i passar a la de les propostes i el diàleg. Per fer-ho possible, cal rebaixar la tensió amb moviments a banda i banda. Uns abandonant la via de la repressió i reconeixent que hi ha una reivindicació legítima que necessita una solució dialogada, i altres reconeixent que s’ha seguit un camí equivocat, amb un relat que no és majoritari al país. Cal valentia per obrir escenaris propicis al diàleg i a l’alliberament dels presos, i per centrar la política en el benestar de les persones.”
Joan Berlanga, exregidor d’Educació / ÓSCAR ESPINOSA
Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC:
“Cal un front republicà per l’amnistia. El que serà més difícil als propers mesos es encarar una sentencia delirant que a més ha jutjat a mig poble de Catalunya i l’ha insultat. La correlació de forces ens és molt desfavorable. Tenim uns jutges d’extrema dreta i un rei de Vox. Caldrà perseverança, capacitat d’anàlisi i sobretot no llençar la tovallola mai, mai, mentre hi hagi gent a la presó i l’exili. Enrico Berlinguer es preguntava: quantes masses es necessiten per aturar un tanc? Cal resistir la frustració.”
Joan Brunet i Mauri, periodista:
“L’hora de la POLÍTICA. La justícia ha parlat. Sabíem que la decisió dels jutges res no resoldria. Sabíem també que la sentència no agradaria ni als uns ni als altres. Ara, al carrer, part de la ciutadania mostra el seu desacord amb la decisió judicial. Ho fa amb gestos, símbols i mobilitzacions, programats des d’abans de saber-se’n el contingut precís. Tot és molt complicat. Que la POLÍTICA es posi a fer d’una vegada la feina que fins ara no ha fet… o que no ha volgut fer. Diàleg, negociació, la única solució!”
Joan Marcet, professor de Dret Constitucional:
“Diàleg i democràcia. Més diàleg com a únic camí per refer la convivència. Més democràcia com a instrument imprescindible per a dur a terme aquest diàleg. Cal esperar de tots els actors socials i polítics que no atiïn el foc de les emocions i que gestionin la postsentència amb el coratge i la intel.ligència que fins ara els ha mancat. És més que mai el temps de la política, amb diàleg i respecte democràtic, per intentar construir un nou catalanisme i bastir un republicanisme cívic com a elements de transversalitat política majoritària que ens permetin superar el conflicte.”
Arnau Bonada, economista i president de Xarxa Onion:
“Queda palès que Espanya és una escape room sense sortida. Un Estat que condemna penalment la dissidència política és un Estat sense futur. Davant d’això, la indiferència és col·laboracionisme. Ara cal sortir al carrer i defensar la llibertat. Impossible, de moment, mirar més enllà.”
Manuel Navas, president de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell:
“Ara toca governar amb diàleg. Estem en contra d’una sentència tan dura, tot i que entenem que cal respondre a les il·legalitats. Advoco per l’única solució: diàleg i un referèndum pactat. Això sí, cal tornar a governar i treure del calaix els projectes pendents fa més de dos anys, que estan agafant pols.”
Eva Abellán, Síndica de greuges de Sabadell:
“Davant de les manifestacions pacífiques que previsiblement es succeïran aquests dies arrel la sentència, demano que es respectin i garanteixin els drets fonamentals de totes les persones.”
Rosvi Moix, presidenta del Gremi de Fabricants:
“Estem en uns moments d’alta intensitat emocional que generarà legítimes reaccions que han de garantir la convivència i intentar que les diferents expressions no afectin el normal desenvolupament de l’activitat econòmica i a la cohesió social. Ara és el moment de fer política en gran per trobar solucions efectives a un problema que ens afecta a tots. El nostre país té reptes polítics, socials i econòmics que s’han d’afrontar i solucionar pensant en el benestar de tots els catalans.”
La presidenta del Gremi de Fabricants, Rosvi Moix / LLUÍS FRANCO
Ramon Alberich, president de la Cambra de Comerç de Sabadell:
“Avui es un dia gran transcendència per Catalunya i per Espanya, però crec que hem de ser conscients que avui no acaba res. En els àmbits econòmics no hi ha un recolzament clar a una aturada de país. Cal treballar per canviar la percepció de la ciutadania sobre la seguretat jurídica, i sobre tot la percepció d‘inestabilitat econòmica que se’n deriva. Des de la Cambra respectem les respostes de la ciutadania, sempre i quan siguin en un context de no violència, i no podem prendre posicionaments polítics.”
Enrique Rodríguez, secretari General de CCOO Vallès Occidental-Catalunya Central:
“Si aquesta és la solució, la gent demòcrata de Catalunya sigui independentista o no, la que creu en la política, no hi estarem d’acord. No és normal condemnar a dos dirigents d’entitats socials com són els Jordis a 9 anys de presó, com tampoc són normals les condemnes dels polítics, això no és lògic. És una sentència desproporcionada.”
Josep Maria Catalan, president Pimec Vallés Occidental:
“Desde Pimec pensem que condemnar als líders independentistes no ajudarà a resoldre el conflicte polític, ans al contrari, i demanem a les institucions i partits polítics catalans i espanyols que actuïn amb més perspectiva i grandesa que mai. El respecte, el diàleg i la cooperació entre les diferents opcions és imprescindible per a una saludable normalitat democràtica en el funcionament de les institucions i l’autogovern de Catalunya.”
Esteve Font, president de l’Aula d’Extensió Universitària de Sabadell:
“L’Aula d’Extensió Universitària de Sabadell per a la Gent Gran rebutja la sentència dictada pel Tribunal Suprem als liders polítics per considerar-la injusta i cruel. En aquests moments tan tristos els manifesta el seu suport i apel.la a la classe política sobre la necessitat urgent de trobar una solució democràtica al conflicte, que a través del diàleg, arribi el més aviat possible a la seva total llibertat.”
Ricard Fernández “Efa”, dibuixant de còmics i membre de la Sèpia Verda:
“Aquesta sentència vulnera drets de tota la ciutadania. La desafecció creixerà. Espanya no té futur, i intentar imposar-lo a cop de presó, càstig i repressió, fa més evident la seva debilitat. Hem de ser capaços de no acotar el cap i assenyalar per tots els mitjans les injusticies comeses en nom de l’estat. L’unitat d’una nació no pot valdre més que les vides de les persones que se suposa hi han de viure.”
El dibuixant Ricard Efa, signant algunes de les seves obres (Sola, Monet) i exemplars del Paper de Ceba / VICTÒRIA ROVIRA
Joan Carles Doval, empresari discogràfic i director de Picap:
“Crec que es passaran uns anys a la presó; una amnistia la veig impossible i un indult per mi es una ofensa. A partir d’ara només comptarà la força de la gent, el moviment independentista és de baix cap a dalt. Amb els polítics no s’hi pot comptar, només pensen en clau electoral. Què queda, doncs? El bloqueig.”
Joan Esculies. Escriptor autor de la biogràfia sobre Ernest Lluch:
“La sentència no fa altra cosa que perllongar la inestabilitat, en comptes d’ajudar a reconduir la situació. Avui i l’1-O són el punt de no retorn d’una part de la població catalana: l’independentisme ja veu impossible una solució pactada. Ara veurem la seva capacitat de “posar el cap dins el congelador” i rebaixar les expectatives.”
Joaquin Lesmes, president de l’entitat andalusa San Sebastián de los Ballesteros:
“Voldria tornar a la normalitat, a la bona convivència. El confrontament entre dues meitats de la població no pot endur-nos a un port segur, cal bona fe i respecte. Entenc que és difícil, no es pot demanar als independentistes que s’oblidin de les seves idees i tornin al punt de partida, però cal trencar amb les tensions per poder conviure en pau.”
Joan Esteve, president Club Esportiu Sabadell Hoquei Club:
“Malauradament s’ha produït el que semblava impensable en un estat de dret. Una sentència desmesurada que suposa un pas enrere per la democràcia.”
Salvador Gomis, president OAR Gràcia:
“Com a entitat esportiva, no hauríem de barrejar esport i política, però crec que en aquest cas defensem el dret a les llibertats i per això penso que és totalment injusta la situació que viuen unes persones per defensar la postura de moltíssima gent. Sembla que sigui com un escarment.”
Àlex Puigbò, advocat:
“La sentència no soluciona res i dificulta encara més la resolució d’un greu problema polític que no hi ha manera d’afrontar: l’encaix de Catalunya dins d’Espanya. Falta valentia política per buscar una solució a un problema que, si ningú l’atura, acaba convertint-se en un allau de conseqüències imprevisibles. Tothom prendrà mal: Catalunya i Espanya.”
Jordi Grané, filòsof:
“La clarividència d’Albert O. Hirschman i el seu model hidràulic ens dóna la resposta: lleialtat trencada, veu silenciada, només resta la sortida.”
