Ciutat

Tombar el càncer amb un somriure

4.500 dones cada any miren atemorides els ulls d’un monstre i s’amaguen darrere d’estadístiques assèptiques que sentencien que el càncer de mama és el tumor més freqüent entre la població femenina i el que més morts genera.

Els números no són tan desesperançadors com pot semblar a primera vista: els casos d’èxit assoleixen  fins al 85%, un dels percentatges més alts. Segons el director del Servei d’Oncologia de l’Hospital Taulí, Eugeni Saigí, es tracta d’una de les tipologies amb més possibilitat de cura.

Així, el fet que es tracti del càncer que més morts genera s’explicaria per la seva altíssima incidència, no pas per l’índex de curació. “Els tractaments són cada cop més sofisticats”, assegura el doctor, i més exitosos.

No fer cas dels números

“Quan t’ho detecten, el món se’t paralitza”, explica Marisa Cots, una supervivent que ha superat dos cops la malaltia i ara està al capdavant de l’entitat Amoh, contra el càncer de mama, ovari i hereditari.

La seva història amb el càncer va començar quan ella només tenia 28 anys i, en rebre la notícia, va dir en veu alta: “Sóc una ampolla amb un forat enmig de l’oceà. O nedo i intento naufragar, o m’ofego aquí”. A partir d’aquell impacte, el càncer li va canviar la vida: es va reconciliar amb antigues amistats, va unir a la seva família i va conèixer el seu actual marit.

La història de Raquel Romero és diferent, però comparteix amb la Marisa la vessant més positiva de la malaltia. Fa un any que batalla contra el càncer, enemic i alhora aliat. “Evidentment no vull dir que és bo passar per la malaltia, però sí que també aporta realitats molt boniques”, assegura amb un somriure.Per ella, viure el càncer és un “màster de la vida” i l’ha ajudat a progressar com a persona. La Marisa assenteix: “quan et cures, jugues en una altra lliga”.

Aquests dos testimonis aposten per un consell: la importància de controlar les pròpies pors, que “són encara pitjor que la malaltia” i sobretot, evitar un excés d’informacions negatives. “Mirar Google fa molta por” assegura Cots.

La psicooncòloga Núria Núñez ho avala. “L’impacte emocional que genera el diagnòstic és molt gran, tot i que la cura sigui pràcticament segura”, explica. La presidenta de l’associació Amoh explica que diagnosticar càncer a una nena jove és avançar la seva vida a passos agegantats. En molts dels casos, ha de decidir si vol ser mare.

Els testimonis

Marisa Cots: “Vaig dir-li al meu fill: T’agrada la Rihanna, oi? La mare es tallarà el cabell com ella”

És presidenta de l’entitat Amoh / OSCAR ESPINOSA

Raquel Romero: “Em sento atractiva, he descobert que no sóc ni dos pits ni un cabell llarg. Sóc molt més”.

Pateix la malaltia des de fa un any / OSCAR ESPINOSA

Millor prevenir…

La tendència futura és que el càncer creixi de forma continuada, explica l’oncòleg, per l’envelliment de la població i l’augment de l’esperança de vida. Però no creem alarma: segons les estadístiques, l’índex de mortalitat es redueix en un 2,2% anualment.

No hi ha una fórmula màgica per evitar que les cèl·lules cancerígenes es desenvolupin, però sí formes de rebaixar els riscos de patir-ho. El doctor Saigí enumera la prevenció primària –mantenir hàbits saludables i evitar el consum d’alcohol i drogues – i la secundària– autoexploracions o mamografies– per ajudar que el tractament sigui més efectiu.

“El factor hormonal juga un paper clau”, explica l’expert. En aquest sentit, la maternitat tardana o el fet de no tenir fills pot afavorir l’aparició d’aquest tumor. “És per això que una taxa elevada de monges ho pateix”, assenyala.

D’altra banda, la doctora Maria Lluïsa Baré, coordinadora de l’Oficina de Cribratge de Càncer de l’Hospital Parc Taulí explica que el risc de morir per càncer de mama al llarg de deu anys, a la població susceptible de cribratge, és de 21 casos per cada mil dones. Els controls de cribratge regulars aconsegueixen evitar fins a cinc morts i el risc passaria a 16 casos per cada mil dones.

… que curar

Pels experts, l’evolució de la radioteràpia ha estat clau per evitar operacions quirúrgiques radicals com l’extirpació de les mames (coneguda com a mastectomia). A banda, les conseqüències sobre la mama són menors i els efectes secundaris també cauen en picat.

Així, la possibilitat de curar amb tractaments habituals i les millores en les tècniques eviten el “dràstic impacte de veure’s sense pits, una part d’elles”, explica el doctor. En alguns casos, però, és inevitable: quan el tumor es troba a diverses zones de la mama i quan les dones són portadores de mutacions.

Però, amb la lliçó ben apresa, ni la caiguda del cabell pels agressius tractaments de quimioteràpia ni les mastectomies desllueixen la força de les dones que s’enfronten a la malaltia amb esperança.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top