Pot prendre forma de versos punyents, proclames enrabiades, malabarisme, batucades, punk rock o animació infantil. Aquell escalf quan tot fa muntanya, la solidaritat, té mil i una maneres d’expressar-se. A dalt de l’escenari de la plaça de la Creu Alta, cada artista l’ha vehiculat de la millor manera que sap, a l’acte d’aquest diumenge en suport als detinguts el 23 de setembre, entre els quals hi va haver quatre sabadellencs, dos d’ells ara empresonats i dos més en llibertat provisional. La música i altres espectacles s’han utilitzat com a eines de protesta, i també com una manera de recaptar diners per als empresonats independentistes.
“La música i les creacions artístiques apel·len al que està vivint la persona que les crea, però acaben sent un reflex d’allò que es viu a la societat. Les meves cançons creixen d’això, de la individualitat, però acaben sent col·lectives perquè parlen dels sentiments i les experiències que compartim”, reflexionava la pianista i cantant de veu encisadora Lu Rois. Ha actuat abans del dinar popular al costat de l’escriptor Roc Casagran, que expressava que “la cultura, la poesia i la música són una manera perquè aquests que volen anar ficant gent a la presó s’adonin que a l’altre cantó hi ha gent que no ens cansarem de reivindicar la llibertat de tots els presos polítics”. Durant el matí, també hi ha hagut l’actuació de Landry el Rumbero, l’Animalada i batucada.
Centenars de persones han gaudit de cada espectacle a la plaça de la Creu Alta / D.S.
El servei de bar no donava l’abast de la gentada i la fila per al dinar popular també s’allargava uns quants metres. “Els que ens dediquem a la cançó improvisada treballem amb l’expressió oral, que moltes vegades és una reivindicació del moment, del que està passant”, explicava Cristian Simelio, que ha participat en l’acte amb Corrandes són Corrandes. “Qui pot fer botifarres fa botifarres, o vendre samarretes, o fer d’equip de so. Els que treballem amb la paraula podem ajudar a buscar suport i a explicar què està passant”, exemplificava Anaís Simó, també del grup.
Hereu de la cançó d’autor i de protesta, Cesk Freixas ha encetat la tarda, que ha continuat amb una actuació de circ per, a continuació, deixar pas a l’inconfusible acordió del local Carles Belda, acompanyat de Joan Garriga (La Troba Kung Fu). Després, el cantant de pare amazic i mare catalana Yacine Belahcene i la seva formació Cafè d’Alger.
Les càmeres del mòbil apunten a l’escenari, la seva cabellera i els seus moviments són inconfusibles. Encara ho és més la seva veu, quan agafa el micròfon per entomar una proclama. Gerard Quintana, juntament amb els músics de la banda Oest Trip –entre els quals un dels organitzadors, el bateria i productor Oriol Casas– ha fet vessar la plaça amb centenars de persones a qui ha aconseguit fer vibrar fins a la darrera cançó, ‘Camins’. Entre selfies més que cotitzats per una llarga cua de fans de diferents generacions, el cantant declarava: “Era important ser aquí, avui. Assajo amb músics de Sabadell, al local de la Sèpia Verda, i hem tingut contacte amb alguns dels que han tingut la mala sort i els ha tocat ser a la presó. Crec que hem de fer costat, ser solidaris, tenir molt clar que és un moment molt difícil per a l’Estat i està construint relats. I ens pot tocar a qualsevol”.
AMENAÇA JUDICIAL DE TERRORISME ALS DETINGUTS
El Ricard, amic d’un dels detinguts i un dels organitzadors, en plantejar l’acte, considerava: “Amb una amenaça judicial de terrorisme no sempre és fàcil, però volíem posar per davant el fet festiu. Són les coses que sabem fer, pel nostre entorn, i és una manera de recaptar diners, que són molt necessaris. Ho hem fet per a tots els públics, perquè això toca famílies i entitats”.
El manifest que s’ha llegit a la tarda denunciava la situació dels detinguts a Sant Pere de Torelló, Mollet, Sant Fost de Campsentelles, Santa Perpètua de la Mogoda, Cerdanyola i Sabadell. “No ens ve de nou. L’Estat espanyol acusa de terrorisme qualsevol forma de dissidència política”, inclou el text. En aquesta línia, el text exigeix l’alliberament dels empresonats independentistes i fa una crida a continuar amb les mobilitzacions: “davant la repressió, ens trobaran de cara a totes i a tots”.
