El món dels dinosaures, els homínids i els animals prehistòrics ha fascinat moltes generacions d’infants. I en alguns casos, han acabat sent els paleontòlegs d’avui. Però també és una investigació que encara es relaciona amb una funció més recreativa que no pas útil. “De vegades es qüestiona la ciència, perquè si no cures el càncer, sembla que no tinguem utilitat”, explica l’actual director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David Alba, qui justament aquesta setmana celebra una efemèride tan rodona com el 50è aniversari de l’ICP. “I tanmateix, gràcies a l’estudi de les èpoques geològiques, podem intentar oferir solucions davant l’alerta climàtica”.
De fet, és una evidència científica que la terra enfronta un problema amb el clima: una crisi, una emergència… Però potser és equivocat parlar de canvi. “El clima ha canviat sempre. No és estrany. Per exemple, a l’Eocè hi havia un clima més càlid que ara, amb boscos tropicals a tot Europa i no era un problema”, explica David Alba, i afegeix: “El problema no és tant del planeta –que ha demostrat al llarg de la història una gran capacitat de recuperació–, sinó que ens estem carregant les condicions de vida humanes”.
Aquesta destrucció de l’habitabilitat del planeta ve de la mà de la destrucció d’una gran quantitat d’hàbitats. “I malgrat que és cert que les espècies s’extingeixen per si soles, el problema és que ara potser ho fan 1.000 vegades més ràpid”, afegeix el director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Èpoques geològiques
Aquestes conclusions es poden extreure amb la línia d’estudi de les faunes del Neogen i el Quaternari, basat en els vertebrats, mamífers i rèptils (tots ells, d’entre 23 i 24 milions d’anys d’antiguitat). Així com de la línia de paleodiversitat, que tracta d’explicar com ha evolucionat la diversitat a causa dels canvis climàtics i el seu impacte en els cicles vitals. Ara bé, per entendre els processos de recuperació d’un ecosistema en termes evolutius, no n’hi ha prou de conèixer els darrers 200 anys. Ni tampoc amb 1.000. Cal estudiar èpoques geològiques globals.
A banda, l’ICP té dues línies principals més d’estudi. Per una banda, trobem les faunes mesozoiques, entre les quals sobresurten els dinosaures i altres espècies. L’ICP manté una gran relació amb el Museu d’Isona i el centre de Coll de Nargó. L’àrea d’estudi són els fòssils corporis, restes d’ou i petjades, d’aproximadament fa 10 milions anys. “Estudiem des de com es movien fins a com es reproduïen, en l’època de finals del Cretaci, per entendre les seves xarxes tròfiques i què va succeir amb ells”, explica Salvador Moyà, exdirector de l’ICP (entre els anys 2006 i 2017).
Aquesta reproducció de l’esquelet d’un triceratop és un dels emblemes del Museu de Paleontologia de Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA
Dinosaures al Pirineu
“Al Pirineu català hem trobat proves de la presència de dinosaures, que a més serien els darrers d’Europa i que estarien ja en la darrera fase de vida de dinosaures a la Terra”, contextualitza Moyà. D’aquí que el seu grup de recerca intenti resoldre la següent hipòtesi: “Ja hi havia una pèrdua de diversitat del món dinosaure abans que caigués el meteorit… o la desaparició sencera es deu a aquest impacte?”. També volen localitzar on va impactar exactament el meteorit.
Finalment, existeix l’estudi dels primats fòssils, que provenen d’entre 40 a 50 milions d’anys enrere. De fet, dels quatre esquelets d’homínids recuperats a tot Euràsia, tres provenen de Catalunya. “Tenim un registre fòssil extraordinari dels darrers 22 milions d’anys, per això es pot dir que som una potència internacional”, assegura Moyà.
Per què Sabadell és la capital catalana de la paleontologia?
Es deu a dos motius. Per una banda, a la figura humana de Miquel Crusafont. “La seva personalitat i entusiasme és el que fan que aconsegueixi que la Diputació aporti els recursos econòmics per fer-ho possible en el seu moment”, assegura Salvador Moya. I en segon lloc, el mateix medi natural de la comarca. I és que l’anomenada conca Vallès-Penedès és altament rica en jaciments. Tant és així que ha donat nom a una època geològica a escala internacional: el Vallesià, determinada entre fa 11,1 i 9 milions d’anys.
Quasi 23.000 visites l’any
David Alba, director de l’ICP, explica que els científics tenen l’obligació de tornar el coneixement a la societat, ja que en gran part es finança amb diners públics. “Però no només amb informes, sinó fent-ho digerible per a tothom”. De fet, el Museu Paleontològic de Sabadell n’és una bona mostra. L’any 2018 va rebre 22.739 visites (de les quals 8.547 eren participants de tallers familiars i escolars). L’exdirector Moyà, per la seva part, reconeix que la paleontologia “té una immensa capacitat d’entusiasmar des de petits”. I contraposa que és molt més difícil promocionar les matemàtiques. “A més, si ve Steven Spielberg i fa una pel·lícula com Jurassic Park, tot és més senzill”, diu somrient.
