JORDI SERRANO

Eren les set i no era el lleter

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Ho he llegit tantes vegades als diaris, ho he escoltat a la ràdio, ho he vist a la tele i ho he llegit en aquest mateix diari, es tracta dels detinguts per terrorisme a la nostra ciutat per un pretès grup, primer dels CDR, seria el primer grup mundial terrorista assembleari; i després per un ignot ERT (Equip de Resposta Tàctica). Però dimecres passat Mireia Sans a Ràdio Sabadell va entrevistar David Budria i Clara Borrero, els acusats de terrorisme que van deixar lliures; l’Anna Bala, la parella del Xavi Duch; i David Ros, en representació de la família de Jordi Ros. Jo havia arribat d’hora a la tertúlia i vaig seguir l’entrevista pel vidre de producció. Va ser una entrevista molt impactant, vaig quedar trasbalsat. Va incrementar el meu trasbalsament perquè el portaveu de la família de Jordi Ros és un vell conegut meu de militància clandestina al PSUC de Sabadell. No em podia creure el que estava veient, no em podia creure el que estaven dient, no podia mantenir-me distant amb les cares de tots ells.

Deia Winston Churchill que ell aspirava a viure en un país on si sonava el timbre de la casa a les set del matí estaria segur que era el repartidor de la llet i no la policia. De fet, hi ha països força més civilitzats que el nostre –en això anem enrere–, on està prohibit entrar a les cases de nit.

Bé, eren dos quarts de set del matí i no era el repartidor de res, era un desplegament bestial de policia amb helicòpter inclòs. A mi em recordava quan els avions de guerra americans volaven a vol ras per Alemanya occidental perquè la gent no oblidés qui manava. Aquí els helicòpters tenen el mateix objectiu.

L’acusació inicial va ser brutal, havien trobat goma 2, armes, precursors d’explosius. Van passar les primeres hores i estava atordit, fins i tot em vaig passar per la plaça Marcet –encara hi ha els rètols–, després vaig esperar a veure la típica roda de premsa al costat d’una taula plena d’explosius i armes. Res. Han passat els dies i res. Diuen que el sumari és obert i triguen molts dies a digitalitzar-ho, en qüestió de minuts es poden digitalitzar desenes de llibres sencers. Tot el procediment està ple d’irregularitats, d’indefensió i d’un sistema policial i judicial propi d’un país que ens apropa perillosament al que teníem fa 40 anys. L’estat profund va agafant cada cop més autonomia. Ja hem vist com l’Estat ha fet un homenatge a Franco. Què hi feia, sinó, la ministra de Justícia com a Notaria Mayor del Reino? Crec que l’Ajuntament de Sabadell s’hauria d’interessar pel tema. És un muntatge.

Comentaris
To Top