L’Associació de Veïns de Nostra Llar es nega a signar el document de cessió del local veïnal que està dins el poliesportiu Artèxtil, el qual és el resultat de l’operació de venda d’aquest equipament –juntament amb la fàbrica Artèxtil– entre el Banc de Sabadell i l’Ajuntament.
Segons la presidenta de l’associació veïnal, Teresa Coret, “signar aquest document tal com està redactat és posar-nos un dogal al coll, hipotecar-nos de per vida”. Coret explica al D.S que el document estableix que els veïns i veïnes de Nostra Llar s’han de fer càrrec del manteniment integral del local i de la pista esportiva. La piscina quedaria fora del tracte. Ara mateix està encerclada per una tanca que, segons Coret, resulta innecessària. “Nosaltres sempre hem respectat el tracte amb el Banc de Sabadell per no ocupar l’antic espai de la piscina. I fins i tot s’ha procurat mantenir-lo net”, assenyala.
Reunió amb l’Ajuntament
Representants dels veïns van mantenir una reunió amb el regidor de districte Carles de la Rosa i tècnics municipals dimarts passat. En aquesta trobada, els veïns van transmetre el seu malestar a De la Rosa, a qui van explicar que la darrera actuació per desbrossar i netejar l’espai acordat amb l’Ajuntament ha estat “un desastre”, segons ho qualifiquen des de l’entitat veïnal. “Ho han deixat pitjor, fins i tot en alguns llocs ni tan sols han recollit les branques que han tallat”, diu Coret, qui considera que els tenen abandonats: “Estem tips de fer instàncies i demanar solucions”. Aquesta darrera actuació havia d’eliminar el mur arbustiu que envaeix les cases dels veïns que limiten amb el perímetre de la piscina. “Vaig avisar els veïns que fossin a casa per deixar entrar els jardiners i ni tan sols s’hi van acostar”, diu Coret. Els veïns estan ara molt empipats. “I ho entenc perfectament”, remata.
Comportaments incívics
D’altra banda, també, els veïns alerten que fa temps que pateixen el comportament incívic d’alguns propietaris de gossos que venen d’altres indrets de la ciutat. Afirma Coret: “Ja no ens atrevim a portar-hi els nostres, ni anar-hi a passejar. Se t’enfronten, et contesten malament quan els demanes que recullin els excrements”, explica Coret.
