A PEU DE BARRI | CAN PUIGGENER
Per arribar a Can Puiggener, cal baixar per un tobogan que uneix la part amb més altitud de Sabadell amb el barri que toca més de prop el riu Ripoll, juntament amb Torre-romeu. Es tracta d’un veïnat construït sobre un pla inclinat i que representa un fort desnivell respecte a altres barris de Sabadell i la seva fisonomia, fonamentalment, la traça un conjunt de cases baixes i humils.
Can Puiggener com a barri de Sabadell neix el 1947, però la seva gènesi està documentada de molt abans: al segle XIV ja hi ha referències als masos de Can Deu, Ca n’Oriac i Can Puiggener, els orígens més seculars dels veïnats actuals. Segons apunten diverses fonts documentals consultades, Can Puiggener era conegut amb el nom de Mas Canals, en referència a una masia que un sabadellenc havia construït, al voltant del segle XIV, això sí, fora del terme municipal, per mera competència d’impostos.
/ LLUÍS FRANCO
Ara, aquest patrimoni històric “ja és pràcticament desaparegut”, explica una històrica del barri, Conxita Pont. L’antic camí de Jonqueres, la Via de Massagué, separava els termes de Sabadell i Jonqueres i la frontera “era similar a la que hi ha actualment entre dos països diferents”, explica la historiadora sabadellenca Joana Casafont. L’any 1688, però, el pagès Jaume Puigjaner (sí, amb j!) va comprar la masia Mas Canals. Des d’aleshores, a aquells terrenys se’ls ha anomenat així, Can Puiggener. L’any 1909, però, va passar a mans d’un altre històric sabadellenc, Jaume Gorina i Pujol.
Ben entrada l’onada migratòria del 1950, el barri també va ser escenari de la construcció de coves, habitatges amb caràcter provisional que suplien la manca d’habitatge a Sabadell. L’any 1952 hi havia unes 900 persones vivint en coves a tot Sabadell, tot i que el 1957 els habitants d’aquestes barraques s’havien reduït a 72. El motiu? Les esllavissades que van produir les pluges intenses van portar l’Ajuntament a prohibir la construcció de coves i barraques. “S’hi vivia molt bé, entre paisans”, recorda la Paz, antiga habitant d’una cova a la zona.
Projectes…
Per la cohesió social. Segons les dades oficials, Can Puiggener és el barri sabadellenc amb una borsa de marginació més elevada i per això els serveis socials s’han destinat fonamentalment a una zona colpejada per l’atur. Un dels projectes que proposa i espera el barri és A Porta, una iniciativa dissenyada per aplicar-la al barri de Can Puiggener amb activitats com la contractació de persones del barri per fomentar la cohesió social.
Seguretat…
Policia de barri. Per al veïnat, es tracta d’una necessitat bàsica que fa diversos anys que reclamen. “Amb una parella policial fixa al barri, com teníem fa anys, els fets vandàlics i delictius es reduirien”, exposa Manolo Corral, de l’associació de veïns del barri. És una mesura a mitjà termini que els veïns consideren imprescindible per “restablir” la seguretat. “La policia de barri coneixeria en profunditat els punts febles del barri”, exposa una comerciant.
Reivindicacions…
El manteniment més bàsic. El veïnat denuncia que l’asfalt “està foradat”, els senyals de trànsit estan “arrencats” i han desaparegut papereres que no s’han reposat, exposa Corral. Una de les prioritats bàsiques és el manteniment dels parcs infantils, que estan “deteriorats”, denuncien els residents del barri. L’Ajuntament, però, preveu la millora dels jocs infantils i també l’asfaltat al passatge la Vinya, carrer de Gibraltar i carrer de Navas.
