MANEL LARROSA

Cayetana

[Per Manel Larrosa, arquitecte i urbanista]

He de confessar que tinc una enorme debilitat pel personatge de la marquesa de Casa Fuerte, per Cayetana Álvarez de Toledo, per la seva capacitat simbòlica que em costa de desxifrar. Tal com fa temps em delia per Lady Di, fins que vaig descobrir que el significat de la seva història era ser la segona part del conte de la joveneta que es casa amb el príncep: quan un cop fet el casament amb anissos... apareix Camil·la i la innocent es revenja i fa tremolar el sistema.

Si el mitjà és el missatge, les icones són la plena identitat entre forma i contingut. I el mercat simbòlic és molt potent. Per exemple, per què Pablo Casado ara porta barba? Doncs per ser tan viril com Abascal i per diferenciar-se de Rivera. No pot dur-la ni llarga ni punxeguda, com el de Vox, però amb un toc de pèl acusa Rivera de pelat i repelat, tot tombant al mateix temps la imatge d’aquella campanya en què el de Ciutadans apareixia plomat. Testosterona simbòlica.

La pregunta que m’inquieta és quin significat simbòlic hi ha darrere d’una figura esvelta, pulcre, rossa, prima, que vesteix minimalisme, amb una actitud com feble, però amb llengua verinosa.
Altres personatges del conte han ocupat papers més convencionals, com per exemple Inés Arrimadas i Lorena Roldán, que fan de les germanastres de la Ventafocs, enveja inclosa: ”Pedante...!”, li va dir a Laura Borràs, una Blancaneus amb molt més cos físic i mental que la marquesa. Ciutadans ha triat un món simbòlic amb poca rendibilitat, poc recorregut, acompanyades elles dues d’una colla de brivalls de conte. Els manca relat, no hi ha una llegenda, ni un bon final mític, com els resultats electorals han assenyalat.

Publicitat

Però la marquesa és un producte molt més refinat. Em recorda aquell anunci de Terry (Leopold Pomes), en què una noia flotava cavalcant sense sella un cavall negre per la platja. El cavall ja és el símbol de Vox i la imatge és la direcció sense esforç, la ment que guanya la força bruta i la condueix. I, tanmateix, Cayetana és molt més perquè és paraula. El seu verí és la paraula: colpistes, catalanisme suïcidat... contraposats a: constitucionalistes, cosmopolites i españoles libres e iguales... formen un corpus discursiu que és poder en estat pur, perquè delimita, exclou, lidera i monopolitza: tot allò que no és ortodox és subversiu, allò que no és dins ha de ser exclòs i fer-ho en nom de la llibertat.

La paraula feta poder pertany al regne de la màgia. Les fades porten vareta, però només els mags i magues diuen, dicten. El poder del seu cos es transmet pel poder de la paraula. I el seu cos pot representar el turment, el preu del poder aconseguit, el llarg camí emprat en el domini de la màgia. Cos deforme, com també un cos amb la bellesa de l’àngel exterminador.

És un poder del qual fins i tot els reis se n’aparten. Usen però allunyen els seus bruixots, essent les magues molt més inquietants encara. Per això Casado l’envia 600 quilòmetres lluny i usa el seu verí amb aproximacions controlades. Cayetana és el personatge de la maga, és Circe, és la Reina de la nit... un poder poques vegades tombat, el revers obscur de la força, el capgirament dels conceptes, la foscor sota la imatge de la llum.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top