[Per Josep Mercadé, periodista]
Una de les primeres coses que aprenen o haurien d’aprendre els estudiants de Comunicació és que l’objectivitat no existeix. Està clar que el simple fet comunicatiu comporta una intencionalitat natural per part de qui el protagonitza. El receptor, en tot cas, és qui ha de tenir la capacitat de descodificar cada comunicació i saber diferenciar els elements neutres dels que són intencionats. No obstant això, aquesta base teòrica ja fa temps que ha saltat pels aires.
En el món hipercomunicat en què vivim, la capacitat de manipulació a través dels diferents formats d’informació és gairebé infinita. Addictes com som la majoria a tots els canals possibles de comunicació, cada cop tenim més dificultats per fer front a aquesta allau comunicativa que arriba a condicionar la mateixa existència.
Quan la premsa de paper tenia gairebé l’exclusivitat de la informació (amb permís de les ràdios i de la televisió), la capacitat crítica dels lectors de diaris era molt més alta que l’actual. En general, les informacions eren més contrastades tot i portar la mateixa intencionalitat en funció d’interessos empresarials, personals o polítics.
En aquests moments, les possibilitats comunicatives que ens ofereix la tecnologia han multiplicat els canals. I ens faciliten immediatesa i globalització. Però sobretot capgiren els rols tradicionals d’emissor i receptor fent-los més transversals. Deixo oberta la pregunta de si aquests nous models comunicatius ens fan més lliures, més reflexius, més selectius, o més crítics.
Posem un exemple pràctic d’aquests dies: la sentència del Procés. La seva publicació ha marcat un punt àlgid en les descàrregues de Telegram. A l’octubre es van superar les 380.000, quan un any abans n’hi havia 187.000. Telegram s’ha convertit en l’eina principal de mobilització del Tsunami Democràtic, en què es donen a conèixer les convocatòries de les accions de protesta que es duen a terme. Deixant a banda sentiments i motivacions dels usuaris, el que resulta innegable és la capacitat de comunicació del canal.
Però de tota manera, el més majoritari segueix sent WhatsApp, que per a molta gent és, també, una veritable font d’informació. El més habitual en els grups és rebre escrits o vídeos d’autoria desconeguda reenviats per persones a qui també els han reenviat els missatges. En molts casos, aquests continguts passen a ser doctrina per part de qui els llegeix i que els condiciona la pròpia capacitat crítica. No cal dir que el risc de manipulació és molt més alt que el de la pàgina impresa, que es consumia d’una forma més selectiva que els missatges enviats als mòbils.
