[Per Manel Larrosa, arquitecte i urbanista]
Un mínim de 6 ascensors (m’han parlat de fins a 8) comuniquen la ciutat de Terrassa amb la fondalada del parc de Vallparadís. Un clot menut comparat amb la barrancada del Ripoll. Ens guanyen en anticipació i fets amb aquests potents accessos. Amb això queda tot dit.
No cal anar gaire lluny ni tampoc a experiències singulars com per prendre’n exemple, el tenim a tocar. La nova fase d’integració de la conca del riu Ripoll a la ciutat implicarà la millora del seu accés. Sense això no hi haurà ni nova activitat a les fàbriques com a llocs innovadors, ni millora dels espais naturals, ni un ús ciutadà més gran, ni tampoc una millor integració de barris com Torre-romeu amb el centre de la ciutat. En aquest cas, un ascensor a la plaça Sant Salvador deixaria la part baixa del barri a una distància de l’estació de Sabadell Centre no més gran que la que hi ha des del passeig de la Plaça Major.
Es pot fer tota la filosofia i planejament urbanístic que es vulgui sobre el riu, i alguna part és necessari redactar-la, però això no pot demorar la prioritat d’actuar. Cal moure’s i posar en primera línia el primer projecte d’ascensor de forma imminent, sense esperar. I amb el projecte fet, podrà sorgir el finançament i els ajuts d’altres administracions. És una obra d’èxit assegurat, la qual ens donaria molts ànims per seguir actuant. A Sabadell li manquen aquest tipus d’encerts, accions menors que permeten una nova lectura de la ciutat, petits canvis, però d’una absoluta radicalitat que ens faran sorprendre del temps que hem pogut passar sense ells.
Vallparadís no és com el Ripoll, ve a ser l’equivalent del nostre Parc Catalunya, només que en còncau, perquè el nostre és convex. També toca centre i toca barris, conté una piscina com la Bassa i, semblantment, és plenament natura artificial. En canvi, el Ripoll és un espai insòlit a l’escala de comparació que vulguem, perquè costa trobar un lloc similar al costat de dos-cents mil habitants, amb natura salvatge i alhora conreus, amb ponts i séquies i fàbriques amb capacitat de nova activitat…. un món ric a tocar, sempre que facilitem l’accés de persones. Per tot això els ascensors són la clau.
