[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Quan es parla de violència masclista o violència contra les dones, normalment es fa des del punt de vista de la víctima. És lògic. Per exemple, l’any 2019 hi ha hagut 162 denúncies penals per violència contra les dones, quan l’any 2018 n’hi va haver 151, com explicava Albert Acín fa uns dies al Diari de Sabadell. També s’explicava que el Servei de Feminismes i Diversitat havien obert 336 expedients.
Jo era dels que creia que aquesta era una xacra que amb els anys aniria desapareixent a mesura que els joves adoptessin relacions de parella raonables. La violència es dona, però, en tota condició social i acadèmica. Només hi ha una dada que respira optimisme i és que les joves triguen menys anys a posar una denúncia.
Però el panorama és esfereïdor. Aquestes dades volen dir que a la ciutat hi ha uns 3.000 homes (162 per 20 anys) masclistes que no saben estimar les dones. Que només entenen la relació de poder i amb sadisme. Quina mena d’éssers més miserables!
En aquesta tasca cal que els jutges siguin una mica més sensibles. Convindria que se’ls obligui a fer un curset d’empatia. Potser han passat massa temps llegint lleis i s’han oblidat del patiment de les dones. Ho dic perquè deneguen el 65% de les ordres de protecció.
Convindria començar a tenir una actitud social que provoqui que aquests infausts que no estimen les dones sàpiguen que la societat els farem el buit, que els senyalarem amb el dit pel carrer, que els impedirem tenir feina, que els perseguirem fins a l’últim racó de la ciutat.
Cal posar-los-hi tan difícil que se sentin obligats a canviar i a sotmetre’s a tractament psiquiàtric. Crec que és l’única forma de canviar les coses. Caldria investigar de forma científica com es poden detectar els primers símptomes de la patologia en edats joves i veure com es poden tractar abans no sigui massa tard.
De totes maneres, per molt que m’ho pregunti no entenc per què hi ha homes que no saben estimar les dones, que les volen maltractar, pegar, fins i tot matar. Nou en els darrers deu anys a la ciutat. Una barbaritat. Si en un atemptat terrorista es matessin 9 dones a Sabadell, els aparells de l’Estat s’hi haurien posat de veres. I cal, per fi, que tots els homes fem pinya al costat de les dones contra aquests homes que embruten la mateixa condició humana. I cal denunciar els feixistes que volen que aquestes desferres humanes els votin. Són material d’enderroc al qual cal enfrontar-se amb decisió i determinació.
