[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona presentat a mitjan novembre indicava que al 80% dels empresaris els costava trobar personal qualificat quan, a més, hi ha un 28% d’atur juvenil. La Cambra de Barcelona considera que cal adaptar els cicles formatius a les necessitats del mercat, avançant-se a les demandes dels pròxims 5 o 10 anys. El president de la Cambra, Joan Canadell, deia que, a través de la formació dual, haurien de fer pràctiques remunerades a les empreses com més aviat millor del cicle formatiu. També apostava per potenciar la relació entre universitat i empresa per vincular la investigació a les necessitats del mercat.
Un dels problemes que tenim és que moltes universitats volen destacar per una formació que com més allunyada del món real estigui, millor. I no parlem de la investigació que pugui tenir aplicacions pràctiques! Sembla que els faci angúnia tot el que té a veure amb les empreses, que és on aniran a treballar la gran majoria dels seus alumnes. En un article del 2016 ja alertava d’aquest problema. De tota manera, hi ha moltes universitats que sí que han fet un salt endavant, com l’Autònoma, que té una seu excel·lent a Sabadell.
També el novembre, una altra notícia deia que es vol potenciar la formació professional (FP). De fet, la Generalitat vol arribar a la mitjana europea el 2022 en dual. Per impulsar aquesta opció educativa, la Generalitat ha posat en marxa la campanya Un gir de 174 graus, vol evolucionar en l’FP. O sigui, mirar d’aplicar el sistema d’èxit alemany. De totes maneres, saber què es necessitarà d’aquí a 10 anys també és un mica complicat i elaborar plans d’estudi amb antelació, encara més.
En qualsevol cas, sembla que per la banda de la formació s’estan posant les piles.
Però és clar, una cosa és demanar i l’altra, predicar amb l’exemple. I lamentablement, alguns d’aquests empresaris que demanen tanta formació, especialment en els estudis d’FP, a l’hora de la veritat no la valoren per res. I si no, mireu els anuncis de les diferents plataformes de cerca de treball. Pràcticament no es valora mai la formació. Només l’experiència.
I la pujada del salari mínim, per a la gent que ha estudiat, ha sigut un torpede a la línia de flotació. Abans, com a aprenent i fins a 1 any d’experiència, el salari era del 60% del conveni, i amb 2, del 75%. Ara fa que gent amb poca experiència tinguin pràcticament el salari de conveni. Resultat, els empresaris només demanen persones amb 2 anys d’experiència o més, i cap estudi, és clar.
Si només es valora l’experiència i no es valora la formació, creuen que algú es voldrà formar? I quan s’acabi la bossa dels que tenen 2 anys d’experiència, podran cobrir els llocs de treball? Evidentment, seguiran sense trobar personal qualificat.
Els primers que haurien de conèixer la llei de l’oferta i la demanda haurien de ser aquests empresaris. I si segueixen valorant la formació igual, llavors seguiran havent-hi dissonàncies formatives.
