Els periodistes Roger Mateos i Gerard Pruna van presentar dimarts Tota la veritat (Ara Llibres), una extensa investigació de 2 anys sobre les interioritats de la preparació del referèndum de l’1-O. Malgrat que fossin només dos els periodistes que van visitar Sabadell, La Llar del Llibre, l’obra ha estat confeccionada per fins a 6 redactors d’altres tants mitjans de comunicació.
Què fa diferent el vostre llibre dels altres sobre el Procés? És veritat que ja s’han escrit 700 llibres del Procés, així que la competència era molt gran. Però creiem que la majoria són llibres de part, escrits pels mateixos protagonistes [advocats, exconsellers, etc.]. En canvi, nosaltres som un grup de sis periodistes que durant dos anys ens dediquem a entrevistar més de cent fonts, per assolir així el relat més objectiu possible.
No heu quedat encasellats, doncs? Teniu por de ser usats a la batalla pel relat? Sempre et poden instrumentalitzar. Però, sens dubte, no quedar marcats ha estat la nostra obsessió. Però quan venim de mitjans tan plurals, la possible etiqueta que estem en un bàndol o un altre perd el sentit.
Sou, doncs, periodistes amb perfil molt diferent? Sí, aquesta és la gràcia. Ens hem ajuntat des de gent d’EFE, que és un mitjà estatal, a mitjans estrictament catalans, com l’Ara. I sumem forces i les fonts de cadascú.
Com neix la idea de fer-ho i feu la tria dels 6 periodistes? És idea de Marc Martínez Amat, cap de Política de Rac1, que ja l’estiu del 2017 intueix que el que passarà no es pot explicar amb la immediatesa d’aquells moments. I comença a contactar amb Ferran Casas, primer, i amb la resta després. Des del 2017 que estem treballant en això.
Us estiràveu dels cabells pensant que els altres periodistes s’avançarien? Quan tens una notícia, et crema molt a les mans. I el llibre guarda notícies. Com el discurs de declaració d’independència que escriu Quim Torra –encara només diputat– per a Carles Puigdemont. Ferran Casas l’ha tingut guardat un any!
Gerard Pruna (esquerra) i Roger Mateos (dreta), dimarts passat a la La Llar del llibre / LLUÍS FRANCO
Com ha estat la vivència de fer entrevistes a la presó? La primera vegada que en fas una impacta, la segona ja no tant. És que ens acostumen a tot.
Quins polítics no us han atès? A mesura que passaven els mesos, els entrevistats han estat més propensos a sincerar-se. La distància facilita que la gent s’obri. Quasi tothom ens ha fet arribar la seva visió.
Serà traduït al castellà, per arribar al públic estatal? No ho sabem encara. Però et dic que crec que falta un llibre: com es va viure des del Govern central? Però una narració honesta, no pas el volum de memòries de Mariano Rajoy.
