Opinió

Tsunami Camp Nou

[Per Víctor Patsi, periodista]

A quatre dies de la disputa del Barça-Madrid al Camp Nou, es manté la incògnita de si el partit es jugarà o no per raons extraesportives. M’avanço: es jugarà i no es tornarà a ajornar. Mentrestant, nervis a Madrid/Espanya i serena anàlisi de tot plegat des de Barcelona/Catalunya. Només cal llegir/escoltar els mitjans de comunicació d’una banda i l’altra per comprovar com són de diferents les previsions i pronòstics per uns mateixos fets. Vist amb perspectiva, fa riure i tot.

Què sabem del cert? Que Tsunami Democràtic ha fet una convocatòria, via xarxes, per omplir de gent els voltants del Camp Nou unes hores abans de la disputa del partit. Que la va fer el seu dia –i va terroritzar Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional fins al punt d’ajornar el partit previst per al mes d’octubre– i que la crida es manté a hores d’ara. Pura coherència. El conflicte amb Catalunya segueix igual d’encallat.

Què no sabem del cert? Que la suposada gentada convocada, si hi va, si existeix, si la crida és un èxit, bloquejarà –o no– l’arribada d’àrbitres i futbolistes al seu lloc de feina. Fixeu-vos que tot és un si..., tot en condicional. De fet, per més que llegeixis i rellegeixis el comunicat de Tsunami Democràtic enlloc no trobes una afirmació o consigna del tipus “no passaran”.

Publicitat

Què sabem del cert? Que Tsumani Democràtic provoca molts nervis. Que les seves dues accions/convocatòries més destacades la van liar parda. El dia en què es va saber la condemna als presos polítics –9 persones, forquilla entre 9 i 13 anys de presó–, la crida a bloquejar l’aeroport de Barcelona va ser un èxit. La gent, emprenyada, dolguda, motivada, va fer arribar a fer una quilometrada a peu per fer acte de presència a l’aeroport. El bloqueig durant més de 24 hores del pas de la Jonquera en el tram d’autopista francesa, amb escenari inclòs i actuacions musicals a granel, també va ser un èxit. Per tant, des de fora de Catalunya s’aplica la regla de tres. Si allò va funcionar, la crida de Tsunami impedirà que el partit es disputi. I si la pilota comença a rodar, hi podria haver invasió de camp.

És fàcil d’imaginar que el ministre Marlaska té moltíssims recursos destinats a esbrinar, descobrir, per, en definitiva, enxampar les persones que hi ha darrere de Tsunami Democràtic. A hores d’ara, aigua. Els fa por el que no controlen i el TS (per Tsunami Democràtic, no pas Tribunal Suprem) continua fora del seu control. Aquesta vegada, però, m’atreveixo a pronosticar que futbol i protesta cívica i pacífica seran compatibles i que el Barça-Madrid es jugarà. La temperatura al carrer ha caigut molts graus. En plenes negociacions ERC/PSOE per arrencar al partit d’Oriol Junqueras (13 anys de pena, la més alta) una abstenció que permeti investir president Pedro Sánchez, la resposta espontània de la gent, més enllà fer acte de presència als voltants del Camp Nou, no s’intueix excitada, sinó pacient dins de la impaciència per desbloquejar un conflicte que ha portat gent a la presó i a l’exili acusats de sedició perquè no els va ser possible tirar endavant la rebel·lió.

Amb passadís o no dels Mossos per garantir el pas dels autocars dels futbolistes, el que veurem i escoltarem dimecres és una narració una mica apocalíptica de les hores prèvies per part d’uns mitjans de comunicació aliens al sentir i fer d’una part important de la societat catalana, i un minut a minut més acurat i respectuós amb les protestes dels que s’hi apleguin, barrejats amb els que només volen veure un partit de futbol. I el veuran.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top