Publicitat
MARC ARGEMÍ

La paraula clau que remou un mort

[Per Marc Argemí, periodista]

Al Canadà hi ha un grapat de gent que vol desenterrar un mort perquè no els hi va passar una paraula clau.

Els fets, segons tots els indicis, van anar de la següent manera. El difunt, Gerald Cotten, era el joveníssim directiu principal de QuadrigaCX, una companyia financera que invertia en criptomonedes. Sembla que va morir mentre estava realitzant un viatge a l’Índia, el desembre de l’any passat, a conseqüència d’un seguit de complicacions fatals relacionades amb la malaltia de Crohn que patia. La vídua, Jennifer Robertson, l’acompanyava en aquell periple per terres llunyanes i va signar tot el paperam que va caldre perquè les restes de Cotten tornessin a Nova Escòcia, el Canadà.

El testament de l’executiu –lliurat dotze dies abans de morir– va disposar que Robertson es quedés amb el Lexus, el iot i els chihuahues Nitro i Gully, a més de propietats diverses i diners estalviats al banc. Però el que no estava escrit enlloc era la paraula clau que donava accés als discs durs on estaven emmagatzemades les inversions en criptomonedes dels seus clients. El seu ordinador, en efecte, estava bloquejat i la seva vídua va assegurar que no tenia cap pista del password. Cotten era l’única persona habilitada per gestionar els fons dipositats. Almenys, aquesta és la versió de la difunta i de la mateixa empresa.

La broma macabra, per dir-ho d’alguna manera, és que aquesta paraula clau barra el pas a uns 150 milions de dòlars de milers de clients. Suposadament, és clar. Ara, alguns d’aquests clients volen desenterrar el cos i comprovar que pertany efectivament a Cotten. Sospiten que va simular la mort per poder-se endur els diners cap a una altra banda.

Publicitat

El fet és que, a hores d’ara, la companyia, Quadriga, ja no existeix –va tancar el gener–, i de Cotten, ni rastre. Per acabar d’arrodonir la història, fa uns mesos s’ha sabut que el soci del –en principi– difunt directiu, Michael Patryn, es deia en realitat Omar Dhanani, anys enrere condemnat al país veí, els Estats Units, per suplantació d’identitat i furt.

Estan realment les criptomonedes perdudes al portàtil de Cotten, o se les ha endut en una operació de suplantació d’identitat? La resposta, o bé en una paraula clau que ningú no recorda, perquè deu ser molt difícil; o bé en el cos l’exhumació del qual ara s’ha de decidir.

També durant aquest últim any, el Centre Nacional de Ciberseguretat del Regne Unit ha fet pública una llista dels passwords més piratejats. La llista està encapçalada pel password “123456” (trobat en 23 milions de comptes), seguit per “123456789”. El tercer és la paraula “qwerty”, que no és més que la successió de les sis primeres tecles de la fila superior del teclat, llegit d’esquerra a dreta. Després ve un prodigi de la imaginació: “password”. Tanca el top 5 la clau “111111”.

Entre les 50 primeres hi ha, bàsicament, combinacions de les cinc primeres, encara que es poden trobar algunes excepcions: expressions entranyables, com “iloveyou” (número 14), i animals, com “monkey” (19) i “dragon” (20). La número 47 del llistat és una mica barroera: “fuckyou”.

Segurament, Cotten no devia fer servir cap de les 100.000 que formen part del llistat de passwords piratejats. Però, si fos així, potser la seva elecció hauria estat aquest últim.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top