Ciutat

“Ja estic frisant per arribar a la meva ciutat de Sabadell”

L’Ambaixador Reial destaca que el campament i la cavalcada són moments de petits i grans

L'Ambaixador Reial / LLUÍS FRANCO

Des de ja fa dies, l’Ambaixador Reial està viatjant cap a Sabadell, on arribarà el dia 26 a la Casa Duran per escoltar els infants i rebre les seves cartes per als Reis d’Orient. En una pausa d’aquest trajecte, el D.S. ha pogut parlar amb ell per saber com entoma el repte d’en· guany.

“Ja estic frisant per arribar a la meva ciutat de Sabadell”, exclama. L’Ambaixador està “molt il· lusionat” de tornar a venir a la que ja considera la seva ciutat per 38è any consecutiu. Espera veure els nens, nenes i les seves famílies i que els desitjos que li transmeten es facin realitat.

Les cares d’il·lusió dels infants al campament reial i a la cavalcada el deixen bocabadat, però apunta que també li agrada, igualment, compartir aquest moment amb els més grans. A hores d’ara encara no té del tot clar què li demanaran els sabadellencs, però intueix que ordinadors, mòbils i joguines seran a les cartes. Tot i això, “hem d’esperar un parell o tres de dies” per veure què diuen les cartes.

Una cosa que, per exemple, és segura, és que ve amb el mateix vestit que va estrenar l’any passat. Els Reis, generosos I pel que fa al temible carbó, l’Ambaixador creu que “alguns en tindran bastant”, però destaca que, en general, “els Reis sempre són molt generosos, o almenys ho procuren” i es fixen més en les coses positives que en les negatives perquè volen que la gent estigui contenta.

En aquest punt de la conversa, el missatger reial subratlla una cosa: “La gent també ha d’ajudar” a fer “una ciutat més alegre, perquè crec que està una mica apagada”. El camí fins aquí és, per ell, una radiografia de com està el món.

“És molt llarg, molt dur, calorós i fred, on veus gent pa· tir, d’altres alegres”, descriu l’ajudant de Ses Majestats. Segons l’Ambaixador, pel que fa a l’afectivitat, el que més preocupa els Reis són les separacions dels pares.

“Molts nens em demanen que els seus pares tor· nin a viure junts, i això és molt dur perquè no saps què con· testar. La meva resposta és que això és cosa del pare i de la mare que ho han d’arreglar, els Reis no ho poden portar”, explica.

Després d’uns dies de des· cans després de la cavalcada, l’Ambaixador tornarà a posar-se mans a l’obra per tenir a punt l’epifania de l’any vinent. Vigilarà que els nens es portin bé, facin cas als pares, als professors, estudiïn i, sobretot, “que no deixin mai de somriure”.

Comentaris
To Top